Benvingut Aniol!

Finalment, i, tal com havíem previst en Tiri i jo, amb el canvi de lluna, ha arribat l'Aniol.

Ha sigut aquesta tarda, bé a quarts de quatre (em sembla). Diu que ha pesat 3'600 Kg i és molt maco. Com no ha de ser maco un de can Teixidor! Això no es pot posar en dubte.

Bé, les noves incorporacions a la família sempre fan il·lusió.

Felicitats Assumpta i Jaume!

Felicitats Aniol i benvingut a la vida!

Ara sí que s'ha acabat!

Ara, un cop passada la Diada, ja podem dir i confirmar que s'ha acabat l'estiu. A més, han baixat molt les temperatures. Ahir, des de Mas Usall, es veia el Pirineu enfarinat.

Ja ens estem plantejant amb en Jordi de fer la comanda de llenya per aquest hivern. La casa és freda, cosa que a l'estiu agraeixes, però ja ara, a aquest temps, comença a fer-hi fresca.

Res, que aviat tocarà de matar alguna oca o ànec (o tots dos) per començar a preparar la festa de sant Martirià.

Fins aviat.

Ens ha deixat en Kakus

Dimarts al matí amb en Jordi i en Quasi, em trobava a Núria esmorzant, fèiem una petita pausa per agafar forces i enfilar cap al Puigmal, ens va trucar en Carles Cid per donar-nos la mala notícia, en Kakus (Marc Palmada), amic i company incansable del Centre Excursionista i esperit lliure, alegre i sempre content dels seus amics, ens ha deixat.

Li ha arribat l’hora, no podem negar el seu destí, que només en qüestió de temps tots haurem de seguir. Tots voldríem posposar aquest moment i desitgem tenir les persones al nostre costat molt més del que les tenim, és inevitable desitjar el que creiem millor per als altres.

Ara, en Kakus ens ha deixat i només el seu record farà que resti en el cor de tots els que l’hem conegut, no podrà envellir amb nosaltres, em va dir un amic, sempre més serà jove, alegre i bon amic dels seus amics. 

També un record per l’Indio, l’Albert, que l’ha acompanyat en els seus últims moments donant-li tota l’escalfor que pot donar un amic de debò en terres llunyanes.

Sempre et recordarem. 

Tiri

Brutícia

No sé a què esperen els de l'ajuntament. Ja fa dies que el rec de ca n'Hort (em penso que es diu així), el del costat del rec de can Teixidor, està fet un desastre.

Avui, passant-hi pel costat he agafat el mòbil i li he fet una foto. Potser fa més d'una setmana que hi és. Hi ha una bardissa que l'aguanta i va aguantant tota la merda que hi arriba: una bossa de plàstic, alguna llauna, una ampolla de plàstic...

Deixant de banda la deixadesa de l'ajuntament, és una vergonya que la gent llenci porqueria al rec impunement.

Aquí ho deixo dit perquè no tinc més paraules per descriure això.

Cabòries de Diumenge

Ja s’acaba l’estiu, ahir varem celebrar el sopar del Corre Llengua, va estar bé, amanida, entrants,fideuà i meló i xíndria, a més bona musica i una mica de discurs polític reivindicant l’ús normal de la nostra llengua (crec que ens falta una mica d’empenta i portar el discurs més enllà) i aquesta setmana celebrarem la Diada. Un any més els polítics manipularan les idees i s’ho faran venir bé per tenir sempre tota la raó i la veritat absoluta.

Estic cansat de tants enganys i mentides, i em pregunto si vivim en el país dels idiotes, no sé que li passa a la nostra societat que es deixa portar per veritats que s’emmotllen perfectament a les necessitats de cada partit. Pot ser si que tenim el que ens mereixem, però si ens comparem amb altres societats podrem veure com ens passen al davant, no nomes amb política, si no també amb les coses del dia a dia. Un exemple: Avui he llegit al diari una altra noticia sobre la variant de La Bisbal, diu que ... be és igual el que diu, però tant si tiren per dalt com per baix sempre hi haurà algú que en sortirà perjudicat, es impossible que tothom estigui content, fa molts any que en parlen i per interessos d’uns o altres encara no s’han posat d’acord ni ningú ha tingut la valentia de fer un pas cap a un sentit o altre. Els polítics manipulen i quant tenen un mínim suport cap als seus interessos aborden, ataquen i mosseguen. Mentrestant els llençols per rentar.

Amb el tema de l’estatut  els sociates varen fer el que varen voler amb el suport d’ERC i IC, després CIU es va vendre a Madrid per menys d’un plat de llenties. Ara amb el finançament, tots parlen de necessitats bàsiques pel desenvolupament  de Catalunya i que és injust que Catalunya hagi de pagar tant cara la seva participació (per dir-ho així) amb Espanya, i resulta que ja ni ha que han fet pactes a sota mà amb ministres de Madrid, dinamitant completament la poca pressió que podíem fer els catalans a Madrid, algun dia m’agradaria saber que collons  te Madrid que hipnotitza els polítics catalans com la merda a les mosques.

A Can Teixidor les oques pasturen alegrement al costat d’en Nàutic i la Tina, els ànecs fan merder amb l’aigua del rec, els gossos borden als forans i nosaltres continuem amb la reparació  d’aquella  biga que estava apunt de caure, jo ajudo una mica a en Jordi “el manetes” quant tinc tems i aprofito aquestes vacances forçades per posar ordre al despatx, plantejar-me si val la pena continuar lluitant amb la meva empresa o canviar de sector, la crisi apreta i serà dura, i caminar una mica l’Alta Garrotxa per fer una miqueta d’esport i alleugerir l’esperit que també va bé.

Salut!!!

Tiri