Quina il·lusió que em va fer, quan vam anar amb en Barretina a buscar la Nana! Feia temps que ens voltava pel cap, sobretot a ell, d'adquirir un Sant Bernat i, ve-t'ho aquí que va sorgir la possibilitat.
Tenia uns 7 mesos i ja em feia anar de corcoll!
Recordo un dia que la vaig portar a les barraques a fer un vol. Jo m'estava xerrant al costat de la barraca del rem i, de cop i volta, la Nana veu un gossot petit a l'altra punta del recinte i arrenca a còrrer. Treballs vaig tenir a frenar! (de fet, no vaig frenar...) em va arrossegar un bon tros per terra fins que va arribar a l'objecte de la seva curiositat. Sort que no hi havia massa gent al recinte! Tot i això, la poca gent que hi havia, es van fer un bon tip de riure!
Quan li deies: "Nana, fes panxa!" ella s'hi posava bé, potes enlaire, i deixava que li toquessis la panxa.
La Nana era molt bona guardiana. Recordo que, una vegada, van venir uns paletes a casa d'en Tiri i ella, en veure gent estranya que entrava a casa del seu gran amic, es va passar tot el matí cridant. Amb la Guiula no eren gens amigues, jo penso que el nervi de la Guiula la posava neguitosa, a la Nana; això sí, amb els nens era com un xai!
I, de tant en tant, en Tiri se l'emportava d'excursió a la muntanya i això li anava bé.
Avui, la Nana ens ha deixat per sempre.
A Can Teixidor del Terme tornem a estar de dol.
Entrades
