És curiós perquè jo no en recordo res, d'aquella època.
Quan nosaltres érem molt petits, jo potser tenia dos o tres anys, i és per això mateix que no en recordo res, els meus pares, en Barretina i la Carme, tenien una barraca a dalt del pissarrí. I és que ara m'adono que em deu venir de família això de les barraques!!
Doncs això, teníem una barraca a dalt del pissarrí. No tenien gaire res en propietat: la parada d'anar al mercat, el camió i la furgoneta (també per anar al mercat), la nostra "vivenda habitual" era la segona residència d'altres i quan volíem anar a la platja, ho aprofitàvem el dia que tocava anar al mercat a l'Escala o a l'Estartit, i aquella barraca a dalt del pissarrí, amb una vista espectacular i en un entorn envejable.
La mare ens havia fet uns vestits de catalans que lluíem amb orgull, tots quatre; i, ve-t'ho aquí que ja ens calçava els vestidets, ens enfilaven a la Siata (que la vam estrenar en néixer jo) i cap al pissarrí que hi falta gent!
A hores d'ara, m'imagino que era una molt bona via d'escapament als maldecaps de la vida diària de l'època.
Entrades
