En Barretina a la revista Colors

http://www.primaveradigital.com/colors/PDFs/04.pdf

Quan érem petits

És curiós perquè jo no en recordo res, d'aquella època.

Quan nosaltres érem molt petits, jo potser tenia dos o tres anys, i és per això mateix que no en recordo res, els meus pares, en Barretina i la Carme, tenien una barraca a dalt del pissarrí. I és que ara m'adono que em deu venir de família això de les barraques!!

Doncs això, teníem una barraca a dalt del pissarrí. No tenien gaire res en propietat: la parada d'anar al mercat, el camió i la furgoneta (també per anar al mercat), la nostra "vivenda habitual" era la segona residència d'altres i quan volíem anar a la platja, ho aprofitàvem el dia que tocava anar al mercat a l'Escala o a l'Estartit, i aquella barraca a dalt del pissarrí, amb una vista espectacular i en un entorn envejable.

La mare ens havia fet uns vestits de catalans que lluíem amb orgull, tots quatre; i, ve-t'ho aquí que ja ens calçava els vestidets, ens enfilaven a la Siata (que la vam estrenar en néixer jo) i cap al pissarrí que hi falta gent!

A hores d'ara, m'imagino que era una molt bona via d'escapament als maldecaps de la vida diària de l'època.

Els arbres de Can Teixidor

Uns dels hàbitats més característics i que fan que Can Teixidor sigui un lloc tant especial, dins l’entorn urbà en que s’ha convertit Banyoles, són els impressionants arbres que hi creixen. Moltes vegades no donem importància a aquests gegants silenciosos que viuen amb nosaltres, i sí que ho son d’importants. Fan ombra a l’estiu i protegeixen la casa de les fortes calors, sota d’ells corre l’aire fent que els vespres d’estiu siguin agradables per prendre la fresca i fer petar la xerrada, la mainada hi juga i s’hi amaga, entre la frescor dels arbres i el rec. A l’hivern tenen la delicadesa de perdre les fulles i deixar que els rajos del sol escalfin la casa i els seus voltants.

            Estan plantats amb astúcia, prop de la casa hi ha els de fulla caduca i lluny o a on no tapen el sol, els de fulla perenne. Alguns són centenaris o gairebé, la majoria donen fruits, que quant arriba l’època, són deliciosos, alguns d’aquests fruits són dolços i d’altres amargants, alguns porten molta feina quant arriba el tems de poda, d’altres no els podem mai per què no els convé o perquè  estan prou allunyats de la casa i no tapen massa, això sí, de tant en tant una repassadeta sí que els la fem.

Hi ha de tot, la morera, que és el més gran i potser el més vell i te la millor ombra; el til·ler, molt vell també, aquest any li hem hagut de fer una cura d’urgència, té el tronc molt podrit per dins i no sé si l’acamparem, de moment ja ha fet una forta i potent brotada, bon senyal!; els caquil·lers, d’aquests n’hi ha tres i fan uns caquis boníssims i de tres menes diferents; els avellaners, que són els més anarquistes ja que creixen una miqueta per allà on volen; per anarquistes les canyes americanes, que encara que no són arbres creixen tant alt com la morera i tenen una gràcia i elegància magnífiques; més elegants que les oliveres no n’hi ha cap, en els últims anys en Barretina ha anat recuperant oliveres que s’haurien perdut, per moltes causes, del vell olivet de la família, i fan molt de goig vora el carrer; els tarongers, n’hi ha dos, un de molt vell que ha suportat tota mena d’inclemències, fins hi tot les fortes fredorades de fa cinquanta anys, i l’altre molt més jove el va plantar en Barretina fa deu o quinze anys, tots dos estan en llocs que queden molt arrecerats, i això sí, les taronges són agres; el llimoner de la Collell, que el varem plantar al pati; també hi tenim dos nisprers magnífics amb uns fruits dolços com la mel; i els magraners; uns nesprers, que tenen una fruita curiosa i petita que s’ha de saber tractar per que no maduren mai a la planta; també hi ha dos grans noguers, aquests creixen molt de pressa i hi ha anys que fan bones nous, també van bé per la ratafia; hi ha un pruner de prunes dolces i un pruner de prunes bordes; i un parell de cirerers; i com a tota casa de tradició hi ha un xiprer a cada entrada per donar senyal de benvinguda.

            Aquets són, doncs, alguns dels habitants de Can Teixidor, estem contens de viure en un lloc amb tantes plantes que t’alegren la vista, potser algun dia m’entretindré a fer una descripció més detallada de cada arbre, ja ho veurem. Només vull remarcar la importància d’aquests habitants que segurament ens sobreviuran i molts ja hi eren quant varem néixer, pot ser son ells els autèntics “Amos” del Mas i nosaltres nomes ens n’hem d’encarregar una miqueta mentre puguem.

Salut, Tiri.