diumenge, 16 de novembre del 2008

Petons de cel

Avui els petits Pol i Patllari, m'han fet una lliçó magistral (o "master class") de tipus de petons. Per començar, en Patllari, de cop i volta, s'atura davant meu d'esquena i m'ensenya el clatell, i jo que li dic: "que et fa mal?" i ell deixa anar amb gran naturalitat (i veu de "pito"): "Noooo, vull que m'hi facis un petó!"

Seguidament, els diferents tipus de petons:
  • Petó a la boca.
  • Petó al nas.
  • Petó a l'ull.
  • Petó de vaca.
  • Petó de xai.
  • Petó de cavall.
  • Petó de burro.
  • Petó de Guiula.
  • Petó de Triki.
...

dijous, 13 de novembre del 2008

Tots a la Fira.

Tots a la Fira.

 

Aquest cap de setmana, a Banyoles es celebra la tradicional Fira de St. Martirià, d’una manera o altra, uns anys més que d’altres, amb més o menys intensitat,  els de Can Teixidor hem participat a la Fira, d’antic els nostres avis i rebesavis hi portaven el bestiar, encara de vegades sento algun comentari sobre les mules o els matxos de ca nostra.

Amb alguna participació esporàdica amb “l’Estrella” o en “Nàutic”, o fins i tot ajudant els de Can Boada amb els seus fabulosos exemplars de guarà o burro català i cavalls de pura raça... I la Tina, la burra de Can Teixidor, ens la van dur el dia de la fira!!! Sempre ens hem sentit propers a la Fira.

En els últims anys en Barretina ha recuperat diversos tractors antics, dels quals n’està molt orgullós, i fins hi tot s’ha associat amb una colla d’amics que es dediquen a fer demostracions de com es feia el batre en tems dels primers tractors, amb aquesta excusa en Barretina porta les seves cinc relíquies a la fira per què tothom pugui admirar-les, així dons també participa de la fira i la festa del batre que es fa amb aquest motiu, s’ha de dir que l’esmorzar també compta.

Quina patxoca que fem amb els tractors cap a la Fira un rere l’altra, com les oques que van al camp...

dimarts, 11 de novembre del 2008

Espanya no ens estima.

Ja fa alguns dies, de fet era el dia de St. Narcís, varem haver de tornar a Madrid, capital de l'imperi que ens sotmet. Hi varem anar per fer una altra visita de rigor al "Tribunal de Exepcion", perdó Audiència Nacional, el motiu és sobradament conegut: la crema de fotos del Borbó.

Sembla mentida que un país dit democràtic sigui tant poc comprensiu amb uns actes de protesta que al cap i a la fi posen de manifest que hi ha gent en desacord amb les politiques colonialistes del l'anomenada Espanya, Aquella Espanya que mols voldrien que estiméssim però, com un d'aquests maltractadors frustrats, descarrega la seva mala llet contra el primer que passa, en tot cas contra unes persones que amb valentia reclamen la llibertat.

Sembla aquella obra de teatre "Amor ets perfecte, ja et canviaré", Espanya vol Catalunya, l'hi agrada el nostre país, però ens té una ràbia que no s'aguanta, no veu més enllà d'una gallina dels Ous d'or que té la poca decència de tenir personalitat i consciència pròpia de país, on s'és vist aquesta falta de delicadesa!!!

Independentismes apart, els anomenats demòcrates, no poden suportar que hi hagi qui parli de república, diuen que la constitució és la llei mare, de la que en surten totes les lleis, és tant sagrada i reconsagrada que aviat no la podrem ni mirar, no fos cas que la gastem. Obliden que la llei, encara que sigui la suprema, ha d'estar al servei del poble, que és del poble don surten les lleis, que és del poble don en surten elegits els polítics que després fan les lleis que han d'ajudar-nos al desenvolupament com ha societat. No es pot permetre que qualsevol llei obsoleta continuï desgovernant el nostre dia a dia.

Franco va pujar al poder gracies a un "Alzamiento" que va derrocar, amb una guerra molt dura i molt cruenta per tots, una república aprovada a les urnes pel poble espanyol, el català inclòs. Companys va cridar, i no s'ha d'oblidar; visca Catalunya, visca Espanya i visca la república, i el poble li va respondre visca. Amb la mort de Franco i la Transició, varem perdre l'oportunitat de d'independència, acceptant un rei imposat pel dictador, s'hauria hagut de tornar a la república d'abans de la guerra i la independència, encara que hagués estat associada amb l'idea d'Espanya.

Espanya no ens estima, ens vol humiliar igual que fan els maltractadors amb les seves dones sotmeses per la por, ens roba el pa, i ens tracta de lladres insolidaris que no deixem que altres regions no puguin tenir 300 ordinadors per aula, mentre aquí vivim en l'abundància d'un ordinador cada quatre alumnes. Per sort, el fiscal devia portar algun "carajillo" de més aquell matí i va canviar el "Delicte" d'ofensa a la corona per "Faltes i Aldarulls" contra la corona, i això va desarmar al jutge en qüestió que es va quedar amb "Las Ganas". Potser sí que St Narcís va intercedir per nosaltres, Amén.

Espanya no ens estima i jo no vull ser estimat per qui m'odia.

JO NO SÓC ESPANYOL!

divendres, 7 de novembre del 2008

Un naixement sorpresa

El dilluns i sense ni sospitar que estava prenyada, la Mona en va tenir de petits. Nou!!!
Ostres, quina sorpresa!

Que macos!
Bé, ara caldrà veure de què en fem. En Barretina ha dit que els portarà al mercat, a veure si els col·loquem.

Quan tingui un moment, els faré una foto i la penjaré.