Cabòries de Diumenge

Ja s’acaba l’estiu, ahir varem celebrar el sopar del Corre Llengua, va estar bé, amanida, entrants,fideuà i meló i xíndria, a més bona musica i una mica de discurs polític reivindicant l’ús normal de la nostra llengua (crec que ens falta una mica d’empenta i portar el discurs més enllà) i aquesta setmana celebrarem la Diada. Un any més els polítics manipularan les idees i s’ho faran venir bé per tenir sempre tota la raó i la veritat absoluta.

Estic cansat de tants enganys i mentides, i em pregunto si vivim en el país dels idiotes, no sé que li passa a la nostra societat que es deixa portar per veritats que s’emmotllen perfectament a les necessitats de cada partit. Pot ser si que tenim el que ens mereixem, però si ens comparem amb altres societats podrem veure com ens passen al davant, no nomes amb política, si no també amb les coses del dia a dia. Un exemple: Avui he llegit al diari una altra noticia sobre la variant de La Bisbal, diu que ... be és igual el que diu, però tant si tiren per dalt com per baix sempre hi haurà algú que en sortirà perjudicat, es impossible que tothom estigui content, fa molts any que en parlen i per interessos d’uns o altres encara no s’han posat d’acord ni ningú ha tingut la valentia de fer un pas cap a un sentit o altre. Els polítics manipulen i quant tenen un mínim suport cap als seus interessos aborden, ataquen i mosseguen. Mentrestant els llençols per rentar.

Amb el tema de l’estatut  els sociates varen fer el que varen voler amb el suport d’ERC i IC, després CIU es va vendre a Madrid per menys d’un plat de llenties. Ara amb el finançament, tots parlen de necessitats bàsiques pel desenvolupament  de Catalunya i que és injust que Catalunya hagi de pagar tant cara la seva participació (per dir-ho així) amb Espanya, i resulta que ja ni ha que han fet pactes a sota mà amb ministres de Madrid, dinamitant completament la poca pressió que podíem fer els catalans a Madrid, algun dia m’agradaria saber que collons  te Madrid que hipnotitza els polítics catalans com la merda a les mosques.

A Can Teixidor les oques pasturen alegrement al costat d’en Nàutic i la Tina, els ànecs fan merder amb l’aigua del rec, els gossos borden als forans i nosaltres continuem amb la reparació  d’aquella  biga que estava apunt de caure, jo ajudo una mica a en Jordi “el manetes” quant tinc tems i aprofito aquestes vacances forçades per posar ordre al despatx, plantejar-me si val la pena continuar lluitant amb la meva empresa o canviar de sector, la crisi apreta i serà dura, i caminar una mica l’Alta Garrotxa per fer una miqueta d’esport i alleugerir l’esperit que també va bé.

Salut!!!

Tiri