dissabte, 13 de setembre del 2008

Ens ha deixat en Kakus

Dimarts al matí amb en Jordi i en Quasi, em trobava a Núria esmorzant, fèiem una petita pausa per agafar forces i enfilar cap al Puigmal, ens va trucar en Carles Cid per donar-nos la mala notícia, en Kakus (Marc Palmada), amic i company incansable del Centre Excursionista i esperit lliure, alegre i sempre content dels seus amics, ens ha deixat.

Li ha arribat l’hora, no podem negar el seu destí, que només en qüestió de temps tots haurem de seguir. Tots voldríem posposar aquest moment i desitgem tenir les persones al nostre costat molt més del que les tenim, és inevitable desitjar el que creiem millor per als altres.

Ara, en Kakus ens ha deixat i només el seu record farà que resti en el cor de tots els que l’hem conegut, no podrà envellir amb nosaltres, em va dir un amic, sempre més serà jove, alegre i bon amic dels seus amics. 

També un record per l’Indio, l’Albert, que l’ha acompanyat en els seus últims moments donant-li tota l’escalfor que pot donar un amic de debò en terres llunyanes.

Sempre et recordarem. 

Tiri

2 comentaris:

Nuri ha dit...

Que en són d'altes,
les muntanyes,
que m'amaguen
tot allò que estimo.

Com enyoro
que el sol neixi en el mar,
l'atzabara blava
i el badiu tot blanc.

Camí ral
que em duràs
al país
d'on jo sóc.
Clara terra,
aspra terra,
al país
d'on jo sóc.

Kolle ha dit...

I, ara amb dolor, però més endavant amb un somriure, el recordarem entre nosaltres, en alguna muntanya o alguna escalada, o alguna farra. Sempre somrient i alegre.

Collell