Li ha arribat l’hora, no podem negar el seu destí, que només en qüestió de temps tots haurem de seguir. Tots voldríem posposar aquest moment i desitgem tenir les persones al nostre costat molt més del que les tenim, és inevitable desitjar el que creiem millor per als altres.
Ara, en Kakus ens ha deixat i només el seu record farà que resti en el cor de tots els que l’hem conegut, no podrà envellir amb nosaltres, em va dir un amic, sempre més serà jove, alegre i bon amic dels seus amics.
També un record per l’Indio, l’Albert, que l’ha acompanyat en els seus últims moments donant-li tota l’escalfor que pot donar un amic de debò en terres llunyanes.
Sempre et recordarem.
Tiri
2 comentaris:
Que en són d'altes,
les muntanyes,
que m'amaguen
tot allò que estimo.
Com enyoro
que el sol neixi en el mar,
l'atzabara blava
i el badiu tot blanc.
Camí ral
que em duràs
al país
d'on jo sóc.
Clara terra,
aspra terra,
al país
d'on jo sóc.
I, ara amb dolor, però més endavant amb un somriure, el recordarem entre nosaltres, en alguna muntanya o alguna escalada, o alguna farra. Sempre somrient i alegre.
Collell
Publica un comentari a l'entrada