dijous, 24 de juny del 2010

MARE MARINA, AMB DÉU SIAU!

No, Mare Marina, no ho estem de tristos els vostres fills. Pensem que és l’hora ben repicada del repòs etern i de la benaurança que delejàveu des de fa temps i més temps. Durant la meva vida, només us he pogut veure amb intermitències d’uns quants anys pel mig. Sempre us he trobat ben alerta, ben lúcida, ben disposada a fer el pas definitiu. No plorem. Més aviat estem joiosos perquè tenim la certesa que tota la cort celestial us acull i fa festa grossa.
Tota una vida de fe i religiositat, tota una vida de participació activa en la comunitat cristiana, tota una vida resant rosaris, fent novenes, peregrinant per aquests móns de Déu. Estem segurs que tot això que hem pogut recollir del vostre testimoniatge de vida, afegint-hi a més la immensa pila d’estimació, de servei i de generositat que conserveu en la vostra calaixera interior, estem segurs que tot plegat ha servit de cartes credencials que us ofereixen d’ara endavant un lloc privilegiat en el cel. Quan ens toqui a nosaltres venir, no perdrem pas el temps, us cercarem de dret a les primeres files. Estem cofois d’haver tingut una mare així. En donem sobretot gràcies a Déu en aquesta celebració de traspàs i de pasqua.
Fins que la mà, bonyeguda i encarcarada els últims temps, us va permetre escriure, jo rebia de tant en tant una carta del Mas Teixidor del Terme. Breu però plena d’afecta. Acompanyada sempre d’una estampa o full de calendari del pagès o retall de full parroquial. L’adreçàveu a un del vostres fills, fill alhora d’una vostra companya d’escola al poble, que se’n havia anat a missions. Aquesta relació de fa anys i panys ha esdevingut un veritable bé de Déu, una malla sòlida de comunió universal. Un cor empordanès que bategava amb amor d’aliança banyolí i es desfeia per esbotzar fronteres terrenals i celestials.
Mare, Marina, amb Déu siau! Ara que tot ho teniu a peu pla i a davant mateix, estireu el mantell de Maria o feu discretament la traveta a algun sant patró perquè se’n recordin de nosaltres pobres pecadors. Amen.
Josep Frigola - Niamey - Níger, 21 de juny de 2010