Els arbres de Can Teixidor

Uns dels hàbitats més característics i que fan que Can Teixidor sigui un lloc tant especial, dins l’entorn urbà en que s’ha convertit Banyoles, són els impressionants arbres que hi creixen. Moltes vegades no donem importància a aquests gegants silenciosos que viuen amb nosaltres, i sí que ho son d’importants. Fan ombra a l’estiu i protegeixen la casa de les fortes calors, sota d’ells corre l’aire fent que els vespres d’estiu siguin agradables per prendre la fresca i fer petar la xerrada, la mainada hi juga i s’hi amaga, entre la frescor dels arbres i el rec. A l’hivern tenen la delicadesa de perdre les fulles i deixar que els rajos del sol escalfin la casa i els seus voltants.

            Estan plantats amb astúcia, prop de la casa hi ha els de fulla caduca i lluny o a on no tapen el sol, els de fulla perenne. Alguns són centenaris o gairebé, la majoria donen fruits, que quant arriba l’època, són deliciosos, alguns d’aquests fruits són dolços i d’altres amargants, alguns porten molta feina quant arriba el tems de poda, d’altres no els podem mai per què no els convé o perquè  estan prou allunyats de la casa i no tapen massa, això sí, de tant en tant una repassadeta sí que els la fem.

Hi ha de tot, la morera, que és el més gran i potser el més vell i te la millor ombra; el til·ler, molt vell també, aquest any li hem hagut de fer una cura d’urgència, té el tronc molt podrit per dins i no sé si l’acamparem, de moment ja ha fet una forta i potent brotada, bon senyal!; els caquil·lers, d’aquests n’hi ha tres i fan uns caquis boníssims i de tres menes diferents; els avellaners, que són els més anarquistes ja que creixen una miqueta per allà on volen; per anarquistes les canyes americanes, que encara que no són arbres creixen tant alt com la morera i tenen una gràcia i elegància magnífiques; més elegants que les oliveres no n’hi ha cap, en els últims anys en Barretina ha anat recuperant oliveres que s’haurien perdut, per moltes causes, del vell olivet de la família, i fan molt de goig vora el carrer; els tarongers, n’hi ha dos, un de molt vell que ha suportat tota mena d’inclemències, fins hi tot les fortes fredorades de fa cinquanta anys, i l’altre molt més jove el va plantar en Barretina fa deu o quinze anys, tots dos estan en llocs que queden molt arrecerats, i això sí, les taronges són agres; el llimoner de la Collell, que el varem plantar al pati; també hi tenim dos nisprers magnífics amb uns fruits dolços com la mel; i els magraners; uns nesprers, que tenen una fruita curiosa i petita que s’ha de saber tractar per que no maduren mai a la planta; també hi ha dos grans noguers, aquests creixen molt de pressa i hi ha anys que fan bones nous, també van bé per la ratafia; hi ha un pruner de prunes dolces i un pruner de prunes bordes; i un parell de cirerers; i com a tota casa de tradició hi ha un xiprer a cada entrada per donar senyal de benvinguda.

            Aquets són, doncs, alguns dels habitants de Can Teixidor, estem contens de viure en un lloc amb tantes plantes que t’alegren la vista, potser algun dia m’entretindré a fer una descripció més detallada de cada arbre, ja ho veurem. Només vull remarcar la importància d’aquests habitants que segurament ens sobreviuran i molts ja hi eren quant varem néixer, pot ser son ells els autèntics “Amos” del Mas i nosaltres nomes ens n’hem d’encarregar una miqueta mentre puguem.

Salut, Tiri.

Ens visita la Petra

Ja fa dies que la Mª Petra Borico parla amb la Carme per veure si troba algun moment per venir a visitar-nos. Sembla que la vida, de vegades, ens posi entrebancs per impedir de fer allò que desitgem. Però  finalment ha trobat un forat per venir a Can Teixidor a passar uns dies i vaig baixar fins a Badalona a recollir-la.

La Petra és amiga de la família des de fa 41 anys, i malgrat que hi ha hagut intervals de temps en què s’ha perdut el contacte, sempre ha estat al cas de totes les novetats de Can Teixidor. En els últims anys s’ha fet molt amiga de la Carme, i totes dues agraeixen molt el fet de trobar-se uns dies a Banyoles, els va bé, ja que confien molt l’una amb l’altra. La Petra es passa tot l’any a Badalona, és una dona vital que necessita visitar-nos, per desensopir-se una miqueta del formigó i l’asfalt de la gran ciutat. Estem contens, de que pugui venir i passar l’estona fent companyia, passejar sota els avellaners i contemplar l’aviram, ara està contenta ja que cada vegada que bé es troba amb un membre nou a la família, en aquest cas dos, l’Aniol i l’Anna.

Aquesta visita, com sempre, es farà massa curta nomes es quedarà una setmana. El dia setze havia d’anar a acomiadar la seva germana gran que se’n torna a la seva Guinea natal, amb el seu marit, que gran i malalt, no vol morir lluny de casa, desitgem-li un bon retorn. Sembla, però que es quedarà uns dies més

            La Petra, si tot va bé tornarà un altra dia, esperem que la propera visita sigui més llarga i que no passi tant temps fins que ens tornem a veure.

Salut, Tiri.