divendres, 23 de gener del 2009

Visita a Núria

Ben cofois, hem volgut anar passar el dia a la neu amb els nens: que toquin neu. I pensant que amb el cremallera disfrutarien, hem decidit anar a Núria. Com sempre, l'entorn és preciós. Totes aquelles muntanyes, ara ben blanques... Llàstima que estigui tant ple de gent, tant ple de xaves. Ja ho entenc, perquè aquesta gent, d'alguna manera també volen disfrutar de la natura. Hem sentit el comentari d'un noi dins el cremallera: "collons, "que maco eh! i això només a una hora i mitja de barcelona!!" el tiu al·lucinant: a una hora i mitja i prou!! "a veure qui ho té això!" ha dit. I realment, penses com ho valora aquest... i com ho valorem nosaltres que ho tenim tant a prop... Només espero que en Patllari i en Ferriol siguin més grans i poguem esquivar tot aquesta gent que viuen "a una hora i mitja" d'aquesta meravella que és casa nostra!!

I per un dia, hem fet com ells: hem anat a tocar neu!

Collell