dimarts, 6 de gener de 2009

Matar Porc!

Avui la Nuri m’ha ventat crits, m’ha dit que a veure què espero per explicar la matança del porc.

Te raó, aquest dissabte passat varem matar porc a can Teixidor, i la veritat és que no he tingut ni un moment per posar-me a descriure una tradició que hem recuperat els últims anys. Ara, en un atac de nostàlgia, aprofito uns minuts per fer un petit comentari.

            Fa cinc o sis  anys que es mata porc a can Teixidor. Quan jo era petit, recordo que cada any, a l’hivern, venien a casa els germans de la meva mara, la Carme. Els porcs eren els que s’havien criat al mas. Amb el consentiment del l’avi Pere, en Barretina pujava un parell de porcs, que a mes de gener o febrer, eren matadors.

Recordo al tiu Celso, al tiu Ramiro, el tiu Antoniu, la tia Lurdes, la tia Lisa, el tiu Paquito, la tia Marga, i els nostres cosins, en Jordi, la Lourdes, la Isabel i la Fina. No sempre venien tots, es clar, però alguna vegada ens havíem ajuntat tots, i no vegis quina festa!! Hi havia feina tot el dia, i una miqueta més. Llavors matàvem dos porcs, com a mínim, i la mainada ens passàvem el dia fent una miqueta de tot menys ajudar gaire. Jugàvem a fora i de tant en tant, entràvem i provàvem els ganivets que corrien per damunt les taules com joguines, encara no entenc com mai varem prendre mal de debò. Recordo encara, com alguns anys havíem fet la matança a Figueroles, a la casa que tenien llogada el tiu Ramiro i la tia Margarita. Per mi són records agradables que fan de la nostra infantesa una època deliciosa, plena de moments inoblidables i entranyables.

            Avui la matança és per mi un dia intens de treball, companyonia i col·laboració, amb moments màgics i divertidíssims, de discussions amb la tia Lourdes i la tia Lisa sobre la quantitat de pebre i sal que cal posar a la carn per fer els respectius embotits, sempre arribem a la conclusió que s’han de fer “tastets”, és l’única manera de fer que estiguin contentes i posar-nos d’acord sobre cada producte. Mentre fem trossets de la carn i anem fent la tria del magre i el greix, desmuntant les connes i triant els lloms, els comentaris transcorren amb alegria, el Barça, el Madrid, la política, els parents, els malalts, els morts... i la feina avança amb tranquil·litat i un cert desordre controlat que fa de la feina una festa. Al començament sembla que amb tot el dia no en farem prou per deixar-ho enllestit, però això no amoïna a ningú i cadascú fa allò que pot o allò que li surt de manera que, amb més bona voluntat que ofici, tota la feina s’acompleix en el termini previst, i nomes es deixen quatre cosetes per l’endemà. Sort tenim que el tiu Antoniu ens dona aquests cop de mà, sense el seu bon ofici, no podríem acomplir amb la tramesa.

Ara, espero agafar el relleu, l’Antoniu es fa gran i cada cop li resulta més difícil fer aquesta feina feixuga, i, tot sigui dit, portar la batuta costa, la feina no és fàcil tot i la seva gran destresa i ofici. L’any que ve, també el convidarem a venir, però si pot ser i ell es deixa, per fer una mica més d’espectador i comentarista, que no pas per treballar, tot i que sempre són benvingudes unes mans expertes com les seues. Aquest any cal agrair la participació especial de la Núria, que per un interès purament laboral, és biòloga i treballa en un laboratori on experimenten amb carn de porcí, volia veure de primera mà tot el procés tradicional de la matança del porc.

Ara només em queda participar de dues o tres matances més durant aquest any i assimilar tot el que he aprés rere el tiu Antoniu, a veure si l’any que ve i amb l’ajut dels meus cunyats i germanes, podem mantenir una tradició tan nostrada com “La Matança del Porc” malgrat les lleis restrictives i ridícules del nostre país.

2 comentaris:

Tiri ha dit...

La Sonia diu que soc una mica cursi amb alguns comentaris, peró no hi puc fer rè soc així. Un altre dia ja faré una descripció complerta de l'activitat propiament dita Matança del Porc.
Salut!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.