dimecres, 28 de gener de 2009

Aturem el mobing rural, les vaques porten esquetlla i la merda fa pudor, i què?

Fa uns dies, vaig tenir un làpsus. Per un moment em vaig pensar que era el dia de sants innocents i que la notícia que estaven donant per la tele no era més que una broma pesada. 
Però no. Resulta que era ben cert!

Un ramader de Llanars (Camprodon), s'ha vist obligat a "silenciar" les esquetlles dels seus cavalls per posar fre a les pressions rebudes pels "urbanites" que van a passar els caps de setmana i a fer turisme rural.

Què espereu? Un parc temàtic?? Doncs no senyors, no. Els nostres pobles no es poden ajustar al vostre caprici. Tota la vida que les vaques i cavalls han portat esquetlla, les campanes de les esglésies ens han indicat l'hora i ens han mantingut al dia de les defuncions, batejos i casaments, i els fems sempre han fet pudor, o és que la vostra merda fa olor de roses??

Acabo d'assabentar-me d'una protesta que es farà aquest cap de setmana a Camprodon, precisament en contra d'aquestes pressions.

Jo hi penso assistir, i tu?

DEFENSEM EL NOSTRE TERRITORI

Perquè el territori no és només el terra que trepitgem sinó també els conreus, els camins, les activitats econòmiques a què ens dediquem, els costums i les tradicions.

Perquè no es poden tallar els camins de tota la vida.

Perquè les esquelles formen part de la banda sonora del nostre país.

Perquè un poble no és un paradís fet a mida per a l'estiueig.

Perquè no volem que esdevingui realitat la frase: "De fora vingueren i de casa ens tragueren".

Perquè no volem perdre aquelles característiques que ens fan singulars i únics.

Perquè hi vivim i en formem part... CAL QUE EL DEFENSEM.

VINE A FER SONAR LA TEVA ESQUELLA !

A les 18h, del Dissabte dia 31 de gener al FRAXANET de Camprodon. 

Els 70 primers de venir tindràn esquella i s'acabarà amb carn i vi a Llanars.

3 comentaris:

Tiri ha dit...

Jo recordo una anecdota, no sé d'on l'he treta, que explica que en un mas de l'Empordà, hi anaven les nevodes de Barcelona a estiuajar. Es passaven el dia jaguen i prenen el sol. I a la matinada es despertaven massa haviat per culpa d'un gall empipador que es posava a cantar sense miraments a les cinc del matí, quina desconcideració, bés!!!
Fastiguejades, varen anar amb el padrí a queixar-se: "es que el gall canta tan aviat, que no ens deixa descansar", li digueren. El padrí, home no donat a gaires explicacions els digué: "com collons voleu descansar, si no esteu cansades"

Nuri ha dit...

Ben bé!

Anònim ha dit...

un amic meu de Riudaura deia: "què es pensen aquests xaves? venen aquí amb una prepotència i xuleria.... i no saben ni circular, i sempre hi ha el que es perd, i ni amb el mapa saben venir a pagès.
I tant que diuen dels de pagès, però nosaltres si que sabem on és Barcelona.
Què s'han cregut aquests fantasmes!"
Amb això està resumida la simpatia cap aquesta fauna (ja se sap que hi ha de tot)