I heus aquí que fa un any...

Doncs sí, el bloc de Can Teixidor ja té un any.
El seu primer any de vida. És bonic veure com ha anat evolucionant.

39 escrits, penso que està prou bé. Ja sé que hi ha hagut èpoques que no hi hem escrit tant, però també n'hi ha d'altres en què es penjava més d'un escrit per setmana. Sobretot darrerament, que en Tiri no té gaire feina (malauradament) i això li dóna temps per fer algun escrit de tant en tant.

M'agrada pensar que aquest bloc serveix de plataforma per donar el punt de vista de les coses que passen, un punt de vista particular, amb la visió d'un o una que és de can Teixidor.

Ha servit per donar la benvinguda als nounats (nens, nenes i bestiar vari), i també per acomiadar persones i bèsties estimades (un record per tots ells).

Des d'aquí vull animar-vos a continuar enviant els vostres escrits i comentaris, com a mínim un any més.

Feliç 2009!

La cuina de Can Teixidor.

Pollastre de Nadal farcit i al forn!

 

Avui m’ha tocat, i amb molt de gust, preparar una part del dinar de Nadal a Serinyà.

En primer lloc he agafat un POLLASTRE gros, l’he farcit una miqueta amb una barreja de carn picada, pinyons, prunes, orellanes, alls, una mica de ceba, sal, pebre, especies i un toc de llimona, el POLLASTRE amanit prèviament amb pebre i salt. Tot plegat ho he posat al forn a uns 180º durant una hora perquè agafi color, desprès l’he cobert amb paper d’alumini i l’he posat al forn un altra cop durant un parell d’hores més, fins que quedi ben cuit, cap al final un raig generós de conyac de cuina i una estoneta més.

A veure com queda, altres vegades m’ha quedat prou bo.

 

Ingredients:

 

-Un POLLASTRE que hi vagi.

-200 o 300gr de carn picada, com la de fer macarrons.

-Un grapat de prunes.

-Un grapadet d’orellanes.

-Unes miquetes de pinyons.

-Especies per la carn (Farigola, romaní...)

-Mitja cabeça d’alls.

-Tres o quatre cebes mitjanes tallades a quarts.

-Llimona (Molt poca).

-Una miqueta de conyac de cuina.

-Unes tomates tot vol per adornar el plat.

-Un got de vi (aquest pel cuiner o una cervesa si s’escau)

 

En Tubert s’hi lleparà els dits. Que aprofiti.

Tiri.

A la fi del món...

Aqui estem, a LA FI DEL MON: Aqui, on tot és tan gran que no pots veure-ho tot de cop.

El viatge va començar amb tots els entrebancs que pots trobar-te en un viatge: problemes per embarcar a Barcelona, pèrdua d'equipatge a Sao Paolo... Sort que, tot i que les coses semblaven haver començat malament, ara estem perfectament i ens ho estem passant molt bé.
La primera parada a Santiago va ser fantàstica i calorosa. Però ens vam ben refrescar a Can Jose...

Puerto Natales és un poblet petit d'aquests que tots son carrers quadrats i cases de planta baixa. De tots colors i formes, destartaledes i curioses. Amb gossos que passegen tranquilament pels carrers, sense cap preocupació, com els seus ciutadans...

Els dies aqui ara son llargs. A 2/4 de 12 de la nit comença a fosquejar, i a 2/4 de 5 del matí ja comença a clarejar... es fa estrany pensar que som tant ... a la fi del mon...

El temps és genial, no fa fred però tampoc calor. Avui hem visitat El Parc Natural de les Torres del Paine. IMPRESSIONANT.

Tiri: senzillament IMPRESSIONANT!

Demà anem direcció El Calafate (Argentina) amb els cotxes que tenim llogats. Hi passarem tres dies per visitar els glaciars que hi ha, entre ells El Perito Moreno.

Els nanos es porten molt bé, i tot i que tenen estones que estan cansats, s'ho estan passant molt bé. De vegades "el tiu Kaus" ens fa de cangur. Ara mateix estem literalment "els quatre pares" connectats mentre ell ens vigila la mainada... jijiji.

Ja us explicaré més endavant.

Una abraçada a tots i a totes.

Un petó!

Patllari, Ferriol, Collell i Jordi

Herois

             Avui, em sento com un heroi, no he fet res d’especial, però el fet d’aconseguir en només quatre dies laborals, completar tots els tràmits per fer que l’Anna sigui una persona legal, amb tots els seus inconvenients i avantatges, m’ha fet sentir com l’Asterix el Gal a Roma, on en algun moment de l’historia s’enfronta a la maquinaria buròcrata de l’opressor i, tot i que la seva poció màgica no té cap efecte sobre els funcionaris, en surt airós.

            Per començar, hi ha tràmits que no comprenc, quant sol·licites la baixa per maternitat, et demanen els rebuts d’autònoms, que passa, no ho saben que ja has pagat? I si ho saben, per que els consta a l’ordinador, que jo ho vaig veure, per que t’obliguen a anar a una oficina de “La Caixa”, en el meu cas és “La Caixa”, a buscar una copia del rebut, si ja saben que està pagat? Per que a les diferents administracions et demanen repetidament fotocopies i originals del DNI espanyol? Que no en tenen prou amb el maleït numero? De que serveix tenir un famós numero de DNI, si després, per cada tràmit i administrador, hi ha un numero diferent i has de portar la famosa fotocopia compulsada? I al registre civil, per llogar-hi cadires, si per alguna raó al DNI d’un dels pares no hi consta la mateixa adreça, et demanen que portis un certificat d’empadronament, el certificat de matrimoni o el llibre de família que et varen fer ells, no serveix per res, a més a Banyoles fan les inscripcions en castellà, “per que ho diu la llei”, (jo no sé que hi diu la llei) els noms propis encara els respecten, moltes gracies. Una altra, si la criatura no estigués enregistrada a la seguretat social i amb beneficiari d’un dels pares (no sé per que serveix) i (Deu no ho vulgui) la criatura patís alguna malaltia, la deixarien sense atenció només per que no l’han apuntada a la llista? En la meva opinió, si els pares paguen, els fills haurien de tenir assistència universal, no?.

             Per sort a aquest país tenim uns ajuts “increïbles” que ens equiparen a Europa, i ens ajuden a pujar els nostres fills fins a la majoria d’edat, que com tothom sap, és als tres anys, ja que després ja son grans, i es guanyen la vida i fins i tot ajuden als pares a mantenir la família i als nous germans i germanes que pugen amb força i empenta. Sense anar més lluny, en Pol, el meu primogènit, quant va fer els quatre anys ja sabia escriure el seu nom, tota una llicenciatura, i per aquest motiu li vaig regalar una fabulosa espasa de plàstic, “l’espasa de quatre anys”, amb ella s’ha convertit amb un valent St. Jordi que cada setmana mata tres o quatre Dracs, activitat molt lucrativa que ajuda a tirar la família endavant. Sort n’hi ha, per que si no, no se pas com ho faríem, que el transport està molt malament, però això ja és una altra historia...

Autèntics herois, no us sembla?

Ui!! que em descuido de trucar al Caprabo, que aquets si que ajuden, tot hi que ho fan amb afins comercials tot ajut es ben vingut, gracies.

Anna

Aquesta és una de les primeres fotos de l'Anna, eh que és maca?!

Tiri

Benvinguda, Anna!!

Avui, 7 de desembre, als volts de les deu del vespre, ha nascut la petita Anna. Filla de la Sònia i en Tiri, i germaneta d'en Pol.

Ara, si fem cas d'aquella crida: "Sense les dones, no hi ha revolució!", ja podem dir que ha arribat la Revolució.

Salut!

Fotos

Coses de sants...

Després de 80 anys, els sants patrons del Terme de Banyoles i comarca tornen a ser al seu lloc, l'altar dels pagesos de l'església de Santa Maria dels Turers.

Aquest altar, actualment està ocupat per la Mare de Déu dels Dolors, però com que ara mateix aquesta es troba en procés de restauració, el senyor rector ha donat permís per ubicar-hi,temporalment, les dues imatges de sant Abdó i sant Senén, acabades d'estrenar aquest any.

Fins avui, havien estat posats a l'altar de la Puríssima, sobre d'un moble, però davant la proximitat de la celebració de la festa de la mateixa, les Filles de Maria han demanat que els canviéssim de lloc.

Bé doncs, ara per ara, tornen a ocupar el seu lloc original, el d'abans de la guerra.