A aquestes alçades de la vida, que l'identifiquessin com l'advocat de "les causes perdudes" havia de ser una satisfacció tan gran ! En to condescendent alguns en diuen "les causes perdudes". Però per en Tià no ho eren: eren les causes que ell volia que guanyessin el futur. Quantes vegades l'hem arribat a dur de 'bolos', de xerrada en xerrada... Quantes vegades l'havíem despertat de nit per anunciar-li no-sé-quina detenció... Ell sempre hi era.
Al llarg dels darrers anys he conegut un advocat exemplar, eficaç, sorprenent, a vegades teatral i cerimoniós. Un advocat que també ens podia fer patir: Es reservava el darrer moment, a les nou del matí tot fent el cafè, per mirar-se 'com estava la cosa' i decidir com ho faria anar. Els resultats solien ser immillorables. I a vegades, cal dir, no li posàvem gens fàcil. Quan l'anàvem a veure al despatx tot era senzill; o almenys feia que ho semblés. Mig reia entre la barba i tu et grataves el cap pensant que amb gent tant potent com ell, en cada àmbit, això ja ho tindríem tot guanyat. Jo ho tinc ben clar: en Sebastià Salellas ha estat un dels imprescindibles, d'aquells que ha lluitat tota la seva vida."
La darrera vegada que el vaig veure, va ser a Madrid, davant del jutge de l'audiència nacional Grande-Marlaska.
Gràcies per fer-me costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada