Mas Teixidor del Terme

i els 6 d'en Patllari

2011-07-08T09:07:00.002+02:00

Els 40 anys d'en Tiri.

2011-01-20T22:43:00.001+01:00

Els Banyoles Gats

Tota la colla

40 ANYS

2011-01-04T23:55:00.001+01:00

Per si no ho sabeu, el proper dia 11 de gener del 2011 faig 40 anys, i com que és un número rodò com una sínia (noria) m'han vingut unes ganes boges de celebrar-ho i fer-ho celebrar a tot quisqui. Per tant per si de cas ningú no s'en recordava, o pitjor encara, ningú tenia la brillant idea de fer una festa sorpresa. He decidit, en un acte de pur egocentrisme i narcisisme, fer jo la sorpresa a tots els meus amics i convidar-vos a un arrós a la cassola i una miqueta de carn a la brasa, per si es queda amb gana.

La festa en questió la faré el diumenge 16 de gener, a Mas Teixidor del Terme, casa pairal de la meva família que, en un acte de desmesurada generositat que no podré agrair mai prou, em deixen disposar dels exteriors de dit Mas per fer la "Jarana".

Jo procuraré posar tot el que és necessari, peró per la vostra par heu de complir amb dos condicions imprescindibles:

-Que m'ho feu saber (Més que tot per comptar els grapats d'arrós que he de tirar a la cassola) el més aviat possible, via e-mail o via sms 639 700 818

-Que porteu gana, plats, coberts i cadires (la voluntant és gran peró no arribo a tot arreu)

No feu res mal fet, ni deixeu de complir amb cap compromís, per venir a una trobada amb els amics, no creieu que jo em pugui sentir prou important per fer-vos perdre un dia.

Gracies per la vostra atenció.

Salut.
Tiri.

PD.: no cal que porteu regals, ni coses d'aquestes, la vostra presència ja serà un regal per mi.

PD2.: si veniu, vosaltres poseu l'hora, quant hi hagi força gent i concens, em posaré a fer l'arrós (Ara no em vingueu a les sis del matí, posem a partir de les 10-11h?

Tió, tió...

2010-12-27T12:07:00.000+01:00

A Can Teixidor del Terme fem cagar el tió.

És bonic veure l'emoció dels nens quan fan cagar el tió, la cara que hi posen quan, després d'haver cantat o resat, i després d'haver picat ben fort amb un bastó que els ha preparat prèviament l'avi, aixequen la manta que tapa el tió i veuen com ha cagat una pila de dolços i contes i trencaclosques.

Perquè el tió de can Teixidor del Terme és dels de sempre, dels que caguen xuxeries, bombons, xocolatines, algun torró pels grans, un gorro de llana per a cada nen, un conte i un trencaclosques, ah! i una olla amb peixos perquè aquest any ha begut molta aigua i se li han fet peixos a la panxa.

El tió de can Teixidor no sap cagar bicicletes, ni ordinadors, ni joguines grans, això és feina dels Tres Reis Mags. Perquè jo no entenc gaire d'on surt això que el tió hagi de cagar regals tant i tant grans! Em penso que, per por que el pare Noel de la coca-cola, el que ve dels Estats Units, li faci la competència, el pobre tió d'algunes cases s'ha posat, d'uns anys ençà, a cagar regals dels grossos, potser es pensava que seria desterrat!

A can Teixidor, no, el tió no ha de patir perquè som gent de tradicions i d'arrels fermes i ens agrada conservar el nostre estimat tió i donar-li de menjar i beure durant quinze dies abans de Nadal, i que els infants s'afanyin a resar o cantar abans de colpejar-lo ben fort per fer-li venir la caguera, i que, un cop ha fet la darrera cagada i ha tret tot el que podia i més, quan ja només surt una mica de carbó i fins i tot una ceba, els petits li fan un petó (de colors) per agrair-li tot el que ha cagat i per desitjar-li un bon any.

I després, d'aquí a uns dies, passaran els tres Reis. I aquests sí que porten regals dels grans!
http://www.reismags.cat/tio_nadal/
http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html

L'arquitecte de la família...

2010-10-28T12:46:00.000+02:00

EQUIPAMENTS

Sant Miquel de Campmajor té per fi un ajuntament

Ahir van inaugurar la casa de la vila i es va posar fi a més de tres dècades durant les quals el consistori ha ocupat espais provisionals i mal condicionats

24/10/10 02:00 - SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR - RAMON ESTÉBAN

La façana de ponent de la nova casa consistorial. Foto: R. E.

1 2 3 4 5

Notícies de ...

Han trigat, però ha valgut la pena: el flamant edifici consistorial de Sant Miquel de Campmajor –inaugurat ahir amb la presència del conseller de Governació– fa patxoca i no deixa ningú indiferent perquè estèticament és agosarat. El més important, però, és que serveix per tancar un llarg parèntesi de més de trenta anys durant els quals Sant Miquel no ha tingut casa consistorial pròpia. Fins a principi de la dècada del 1970, la seu era a can Llambert (o ca la mestra), una casa situada al peu de la carretera de Banyoles, però aleshores l'últim Ajuntament franquista es va vendre aquell immoble i el consistori va iniciar un pelegrinatge: primer, en un despatx a l'edifici de l'antic sindicat agrari i, després, en una ala de les antigues escoles. Precisament arran de l'estrena d'ahir, l'escola podrà recuperar l'espai perdut.

El nou ajuntament està ubicat a la planta superior d'un edifici de dos nivells, aixecat entre la plaça de les escoles i la pista poliesportiva. En entrar, el visitant es troba amb un gran rebedor, des d'on es pot anar a la sala de plens, als despatxos, l'arxiu i uns lavabos. La pedra i la fusta dominen l'estructura, que pretén evocar les cases de pagès i té molta llum natural. “El que tocaria és que l'ajuntament fos en una masia, però no en teníem cap de disponible i per això hem fet un edifici que ho recorda”, va explicar l'alcalde, Josep Fort, que va tenir paraules d'elogi per als serveis tècnics del Consell Comarcal, que van redactar el projecte; per a l'arquitecte, Jordi Camps, i l'empresa constructora, Vidal Mestres d'Obres.

El condicionament de la planta baixa s'ha deixat per a una fase posterior. Es destinarà a sala polivalent i a vestidors i serveis dels usuaris de la pista poliesportiva.

LA XIFRA

517.000

euros

ha costat l'edifici. S'ha pagat amb recursos del pla d'obres i serveis, la Diputació i l'Ajuntament.

FESTA DEL TERME 2010

2010-07-27T12:24:00.000+02:00

Aquest cap de setmana passat va ser la Festa del Terme.
Després de molts anys, és el primer que no vaig poder ser a cap dels actes de la Festa. Però en Barretina sí que hi va ser, de fet, sense ell no hi ha Festa del Terme.

Salut i per molts anys!

Somniem

2010-07-09T09:41:00.001+02:00

Homilia de Mn. Martirià Brugada Clotas a les Misses del 22•06•10 en sufragi de la seva mare Marina Clotas Batlle (+ 21•06•10)

2010-06-24T10:56:00.003+02:00

Sant Martí de Palafrugell - 10 matí - Santa Maria dels Turers de Banyoles – 4 tarda

El POEMA DE LA DONA FORTA (Pr 31, 10 - 31 ) ens ha dibuixat el perfil de la dona creient, d’aquella manera femenina de fer i saber estar bíblica que s’arrela en la confiança en el Senyor, oferint un estil, una manera de fer capaç d’afrontar dificultats de tota mena, situacions complexes i dures, sense regatejar generositat, esforç, tendresa.

Quantes dones fortes hem acomiadat i encomanat en mans de Déu des del més profund agraïment! Mares de família, dones d’Església (catequistes, voluntàries de Caritas, col·laboradores parroquials de tota mena...), mares de capellans, dones generoses i compromeses que han contribuït com ningú a construir el nostre poble i la nostra Església, seguint el rastre d’aquelles dones que acompanyaren i serviren Jesús i els seus deixebles, i, entre les que més, Maria de Natzaret, la Mare del Senyor, Reina dels Àngels i dels sants.

Aquest darrer segle ha estat un segle especialment dur i complex. I en aquest context, com a tantes dones fortes, a la mare li ha tocat situar-s’hi sense atemorir-se, com a testimoni i víctima d’una guerra cruel i d’altres dues amb repercussions ben properes; testimoni i víctima d’enfrontaments fratricides; testimoni i víctima d’odis foscos i cruels, més propers o llunyans, testimoni i víctima de situacions injustes i doloroses... La clau del seu tarannà sempre animós cal cercar-la en una profunda espiritualitat cristiana tenyida de simpàtics tons de franciscanisme naïf i expressada en el seu amor al Senyor, a la Mare de Déu, a l’Església i als seus pastors, a la família en el sentit més ampli possible, a Banyoles on ha viscut, al seu estimat Empordà que l’ha vist néixer i morir.

Amb llàgrimes als ulls i amb goig al cor, avui toca acomiadar-nos i encomanar al Bon Déu la mare Marina, agraint el seu pas entre nosaltres i, especialment, el do de la vida i de la fe.

El bucòlic i poètic episodi pasqual de l’evangeli que hem proclamat (Jo 21, 1 – 14) sintetitza bellament allò que ha alimentat la vida de la mare i que ella s’ha esforçat a trametre’ns: navegar en el mar del món des de la nau de l’Església, la nau de Pere (tan diferent de la nau del sinistre Caront), trencar pors i incomprensions a la més mínima indicació del deixeble més anònim, despullar-se de pretensions humanes, revestir-se de fe i d’esperança, no pas per llançar-se en la fosca Estígia sinó per immergir-se en la transparència reviscolant dels braços de Déu, nedar amb delit cap a la platja on ens espera el Senyor Ressuscitat, l’Amic que ens escalfa plegats amb la brasa del seu Amor, que ens convida a compartir una bona graellada de goig, de pau, de vida...

I una dona que segueix el rastre d’amor que brolla del Cor obert del Senyor, fàcilment esdevé patrimoni de tots els que l’han coneguda, més directament o més indirectament. No és res d’estrany que els qui hem tingut el goig de ser els seus fills sovint hàgim volgut competir en fer-nos amb el seu afecte i amb la seva proximitat. Ara, en un nou retrobament, el repte serà continuar teixint la vida fent honor a tal mare i, sobretot, fent honor a la fe i a l’Esperit que l’han alimentada.

Acabem amb una carta de comiat tramesa per un dels seus fills, no pas fill de sang, sinó d’un fill que també s’ha alimentat de l’afecte que ha eixarreït el cos de la mare, un fill a qui no li ha esta possible compartir la pregària, el goig i la pau en aquesta celebració cristiana:

MARE MARINA, AMB DÉU SIAU!

2010-06-24T10:56:00.002+02:00

No, Mare Marina, no ho estem de tristos els vostres fills. Pensem que és l’hora ben repicada del repòs etern i de la benaurança que delejàveu des de fa temps i més temps. Durant la meva vida, només us he pogut veure amb intermitències d’uns quants anys pel mig. Sempre us he trobat ben alerta, ben lúcida, ben disposada a fer el pas definitiu. No plorem. Més aviat estem joiosos perquè tenim la certesa que tota la cort celestial us acull i fa festa grossa.

Tota una vida de fe i religiositat, tota una vida de participació activa en la comunitat cristiana, tota una vida resant rosaris, fent novenes, peregrinant per aquests móns de Déu. Estem segurs que tot això que hem pogut recollir del vostre testimoniatge de vida, afegint-hi a més la immensa pila d’estimació, de servei i de generositat que conserveu en la vostra calaixera interior, estem segurs que tot plegat ha servit de cartes credencials que us ofereixen d’ara endavant un lloc privilegiat en el cel. Quan ens toqui a nosaltres venir, no perdrem pas el temps, us cercarem de dret a les primeres files. Estem cofois d’haver tingut una mare així. En donem sobretot gràcies a Déu en aquesta celebració de traspàs i de pasqua.

Fins que la mà, bonyeguda i encarcarada els últims temps, us va permetre escriure, jo rebia de tant en tant una carta del Mas Teixidor del Terme. Breu però plena d’afecta. Acompanyada sempre d’una estampa o full de calendari del pagès o retall de full parroquial. L’adreçàveu a un del vostres fills, fill alhora d’una vostra companya d’escola al poble, que se’n havia anat a missions. Aquesta relació de fa anys i panys ha esdevingut un veritable bé de Déu, una malla sòlida de comunió universal. Un cor empordanès que bategava amb amor d’aliança banyolí i es desfeia per esbotzar fronteres terrenals i celestials.

Mare, Marina, amb Déu siau! Ara que tot ho teniu a peu pla i a davant mateix, estireu el mantell de Maria o feu discretament la traveta a algun sant patró perquè se’n recordin de nosaltres pobres pecadors. Amen.

Josep Frigola - Niamey - Níger, 21 de juny de 2010

Recordatori

2010-06-24T10:53:00.002+02:00

Marina Clotas Batlle

Vídua de Pere Brugada Planadecursach,

ha lliurat, en la pau de Crist, la seva vida al Bon Déu.

Ventalló, 18·07·1916 – Palamós, 21·06·2010

Els seus fills, fills polítics, néts, néts polítics, besnéts, germanes,

germana política, nebots, i la família Comerma Zeilinger,

us conviden a compatir el dolor amb la pregària esperançada.

Lloat siguis, Senyor,

per la Mort corporal nostra germana

de qui no serà mai escàpol cap vivent:

ai dels qui morin lluny de Tu!

I benaurat qui es trobarà

dins el teu santíssim voler:

no els sabrà fer cap mal la mort segona.

St. Francesc d’Assís

Dels Àngels, Mare i Regina,

a tot mal deu-nos remei:

Vós que teniu milers d’àngels

posats al vostre servei.

Des de Pujols sou l’Escala

que veié amb àngels Jacob:

si es recolza enllà dels núvols

neix en eix turó ciclop.

Per pujar aqueixa escala

feu-nos patges del gran Rei:

Vós que teniu milers d’àngels

posats al vostre servei!

Per l’àngel que us visitava

el dia del Desconhort

dient que el Fill que ploràveu

havia guanyat la mort.

Doneu-nos fins el sepulcre

flama del divinal Tei.

Vós que teniu milers d’àngels

posats al vostre servei.

Pastora de les Gavarres

porteu-nos al millor herbei.

Qui amb un àngel s’acompanya

No tem el punxant maguei.

Vós que teniu milers d’àngels

posats al vostre servei!.

Palafrugell – Banyoles

22 de juny 2010

Quan érem petits...

2010-04-14T13:28:00.000+02:00

L'Assumpta, en Tiri i la Collell (1973)

L'Assumpta

En Tiri

La Collell

La Nuri

Ja ha parit la burra!!!

2010-03-24T23:19:00.000+01:00

+ Fotos de la nevada

2010-03-10T20:50:00.003+01:00

En Barretina arraconant neu del carrer:

I la Creu del Terme ben nevada!

Nevada del 8 de març

2010-03-09T14:40:00.002+01:00

Que no et prenguin el pèl!!!

2010-01-04T12:28:00.003+01:00

El pessebre...

2009-12-22T19:49:00.000+01:00

Solidaritat amb els pagesos de Reus!

2009-10-29T12:37:00.002+01:00

Sense comentaris.

Com diuen els amics de Xisca de gardi: Visca nosatres i els que són com nosatres!!!

Anem amb motooooooo!!!!

2009-10-16T23:05:00.000+02:00

Que macus que son, així de riallers i divertits. La afoto no és molt bona
peró és que hi posen una cara de satisfacció que paga de sobres posar-la al
blog. Salut.

Nana

2009-09-23T10:43:00.007+02:00

Quina il·lusió que em va fer, quan vam anar amb en Barretina a buscar la Nana! Feia temps que ens voltava pel cap, sobretot a ell, d'adquirir un Sant Bernat i, ve-t'ho aquí que va sorgir la possibilitat.

Tenia uns 7 mesos i ja em feia anar de corcoll!

Recordo un dia que la vaig portar a les barraques a fer un vol. Jo m'estava xerrant al costat de la barraca del rem i, de cop i volta, la Nana veu un gossot petit a l'altra punta del recinte i arrenca a còrrer. Treballs vaig tenir a frenar! (de fet, no vaig frenar...) em va arrossegar un bon tros per terra fins que va arribar a l'objecte de la seva curiositat. Sort que no hi havia massa gent al recinte! Tot i això, la poca gent que hi havia, es van fer un bon tip de riure!

Quan li deies: "Nana, fes panxa!" ella s'hi posava bé, potes enlaire, i deixava que li toquessis la panxa.

La Nana era molt bona guardiana. Recordo que, una vegada, van venir uns paletes a casa d'en Tiri i ella, en veure gent estranya que entrava a casa del seu gran amic, es va passar tot el matí cridant. Amb la Guiula no eren gens amigues, jo penso que el nervi de la Guiula la posava neguitosa, a la Nana; això sí, amb els nens era com un xai!

I, de tant en tant, en Tiri se l'emportava d'excursió a la muntanya i això li anava bé.

Avui, la Nana ens ha deixat per sempre.

A Can Teixidor del Terme tornem a estar de dol.

Una festa nostrada

2009-07-28T19:55:00.004+02:00

Els passats dies 25 i 26 de juliol va ser la Festa Major del Terme de Banyoles.

Jo sempre he defensat la cultura popular i tradicional de les nostres contrades. De fet, des de fa temps (i una mica per força), participo activament en l'organització de la Festa del Terme. Val a dir que em limito a donar un cop de mà a en Barretina, sobretot pel que fa a les petites gestions: presentar instàncies, dissenyar el programa, preparar rebuts...

Ja fa anys, amb els de la Taverna de Smaug, hi vam participar amb el que va ser el nostre primer joc de rol en viu. Va ser molt divertit i crec que va tenir molt bona acceptació. Potser és l'únic any que aquesta Festa s'ha viscut o ha introduït elements completament diferents del que és habitual.

I aquí és on vull anar a parar: cal que la festa sigui estrictament religiosa i que només inclogui sardanes? Vull dir que potser seria bo de procurar introduïr-hi elements nous (i no per això menys tradicionals). Aquest any, per exemple, durant la mitja part de les sardanes del dissabte al vespre, va venir un senyor, que ara no recordo com li diuen, amb un acordió diatònic i va amenitzar la pausa amb la seva música.

D'acord, un rol en viu potser és un canvi massa "radical" dins d'una festa com és aquesta; però potser, de cara a l'any vinent, podríem fer unes corrandes, o uns garrotims, o un ball de bastons, o, fins i tot, un parell de diables que cremessin unes "carretilles"... i potser no caldria fer tantes audicions de sardanes.

Fa dies que hi dono voltes. Hi ha una part de la Festa que no m'agrada gens (entre d'altres) i que m'agradaria comentar: l'actitut de la gent durant el repartiment de síndria que es fa al final de la festa. De fet, ja fa anys que hi dono voltes.
Cal que la gent se't llenci al damunt en el moment en què veuen que prepares la primera síndria i el ganivet per començar a tallar-la??

Trobo molt trist que hagis d'estar dient a la gent: "Vigileu, que no voldria pas tallar-vos un dit!"

Ve-t'ho aquí que aquest és un element que potser caldrà eliminar de la nostra estimada Festa Major del Terme de Banyoles...

L'Espanya dels Madrilenys

2009-07-25T17:09:00.004+02:00

De vegades cal agafar-se les coses amb una mica d’ironia, encara que penso que la visió que tenen els madrilenys de la seva estimada Espanya s’aproxima molt a aquesta vinyeta.

En Barretina a la revista Colors

2009-07-03T18:08:00.000+02:00

http://www.primaveradigital.com/colors/PDFs/04.pdf

Quan érem petits

2009-06-29T16:41:00.003+02:00

És curiós perquè jo no en recordo res, d'aquella època.

Quan nosaltres érem molt petits, jo potser tenia dos o tres anys, i és per això mateix que no en recordo res, els meus pares, en Barretina i la Carme, tenien una barraca a dalt del pissarrí. I és que ara m'adono que em deu venir de família això de les barraques!!

Doncs això, teníem una barraca a dalt del pissarrí. No tenien gaire res en propietat: la parada d'anar al mercat, el camió i la furgoneta (també per anar al mercat), la nostra "vivenda habitual" era la segona residència d'altres i quan volíem anar a la platja, ho aprofitàvem el dia que tocava anar al mercat a l'Escala o a l'Estartit, i aquella barraca a dalt del pissarrí, amb una vista espectacular i en un entorn envejable.

La mare ens havia fet uns vestits de catalans que lluíem amb orgull, tots quatre; i, ve-t'ho aquí que ja ens calçava els vestidets, ens enfilaven a la Siata (que la vam estrenar en néixer jo) i cap al pissarrí que hi falta gent!

A hores d'ara, m'imagino que era una molt bona via d'escapament als maldecaps de la vida diària de l'època.

Els arbres de Can Teixidor

2009-04-23T11:50:00.001+02:00

Uns dels hàbitats més característics i que fan que Can Teixidor sigui un lloc tant especial, dins l’entorn urbà en que s’ha convertit Banyoles, són els impressionants arbres que hi creixen. Moltes vegades no donem importància a aquests gegants silenciosos que viuen amb nosaltres, i sí que ho son d’importants. Fan ombra a l’estiu i protegeixen la casa de les fortes calors, sota d’ells corre l’aire fent que els vespres d’estiu siguin agradables per prendre la fresca i fer petar la xerrada, la mainada hi juga i s’hi amaga, entre la frescor dels arbres i el rec. A l’hivern tenen la delicadesa de perdre les fulles i deixar que els rajos del sol escalfin la casa i els seus voltants.

Estan plantats amb astúcia, prop de la casa hi ha els de fulla caduca i lluny o a on no tapen el sol, els de fulla perenne. Alguns són centenaris o gairebé, la majoria donen fruits, que quant arriba l’època, són deliciosos, alguns d’aquests fruits són dolços i d’altres amargants, alguns porten molta feina quant arriba el tems de poda, d’altres no els podem mai per què no els convé o perquè estan prou allunyats de la casa i no tapen massa, això sí, de tant en tant una repassadeta sí que els la fem.

Hi ha de tot, la morera, que és el més gran i potser el més vell i te la millor ombra; el til·ler, molt vell també, aquest any li hem hagut de fer una cura d’urgència, té el tronc molt podrit per dins i no sé si l’acamparem, de moment ja ha fet una forta i potent brotada, bon senyal!; els caquil·lers, d’aquests n’hi ha tres i fan uns caquis boníssims i de tres menes diferents; els avellaners, que són els més anarquistes ja que creixen una miqueta per allà on volen; per anarquistes les canyes americanes, que encara que no són arbres creixen tant alt com la morera i tenen una gràcia i elegància magnífiques; més elegants que les oliveres no n’hi ha cap, en els últims anys en Barretina ha anat recuperant oliveres que s’haurien perdut, per moltes causes, del vell olivet de la família, i fan molt de goig vora el carrer; els tarongers, n’hi ha dos, un de molt vell que ha suportat tota mena d’inclemències, fins hi tot les fortes fredorades de fa cinquanta anys, i l’altre molt més jove el va plantar en Barretina fa deu o quinze anys, tots dos estan en llocs que queden molt arrecerats, i això sí, les taronges són agres; el llimoner de la Collell, que el varem plantar al pati; també hi tenim dos nisprers magnífics amb uns fruits dolços com la mel; i els magraners; uns nesprers, que tenen una fruita curiosa i petita que s’ha de saber tractar per que no maduren mai a la planta; també hi ha dos grans noguers, aquests creixen molt de pressa i hi ha anys que fan bones nous, també van bé per la ratafia; hi ha un pruner de prunes dolces i un pruner de prunes bordes; i un parell de cirerers; i com a tota casa de tradició hi ha un xiprer a cada entrada per donar senyal de benvinguda.

Aquets són, doncs, alguns dels habitants de Can Teixidor, estem contens de viure en un lloc amb tantes plantes que t’alegren la vista, potser algun dia m’entretindré a fer una descripció més detallada de cada arbre, ja ho veurem. Només vull remarcar la importància d’aquests habitants que segurament ens sobreviuran i molts ja hi eren quant varem néixer, pot ser son ells els autèntics “Amos” del Mas i nosaltres nomes ens n’hem d’encarregar una miqueta mentre puguem.

Salut, Tiri.

Ens visita la Petra

2009-04-14T06:44:00.000+02:00

Ja fa dies que la Mª Petra Borico parla amb la Carme per veure si troba algun moment per venir a visitar-nos. Sembla que la vida, de vegades, ens posi entrebancs per impedir de fer allò que desitgem. Però finalment ha trobat un forat per venir a Can Teixidor a passar uns dies i vaig baixar fins a Badalona a recollir-la.

La Petra és amiga de la família des de fa 41 anys, i malgrat que hi ha hagut intervals de temps en què s’ha perdut el contacte, sempre ha estat al cas de totes les novetats de Can Teixidor. En els últims anys s’ha fet molt amiga de la Carme, i totes dues agraeixen molt el fet de trobar-se uns dies a Banyoles, els va bé, ja que confien molt l’una amb l’altra. La Petra es passa tot l’any a Badalona, és una dona vital que necessita visitar-nos, per desensopir-se una miqueta del formigó i l’asfalt de la gran ciutat. Estem contens, de que pugui venir i passar l’estona fent companyia, passejar sota els avellaners i contemplar l’aviram, ara està contenta ja que cada vegada que bé es troba amb un membre nou a la família, en aquest cas dos, l’Aniol i l’Anna.

Aquesta visita, com sempre, es farà massa curta nomes es quedarà una setmana. El dia setze havia d’anar a acomiadar la seva germana gran que se’n torna a la seva Guinea natal, amb el seu marit, que gran i malalt, no vol morir lluny de casa, desitgem-li un bon retorn. Sembla, però que es quedarà uns dies més

La Petra, si tot va bé tornarà un altra dia, esperem que la propera visita sigui més llarga i que no passi tant temps fins que ens tornem a veure.

Salut, Tiri.

La burra és de colònies

2009-02-28T19:16:00.003+01:00

A Can Teixidor fa uns dies que es respira un xic més de tranquilitat. Tenim la "Tina" de vacances. Ara és amb els seus "col·legues" de can Boada, a veure si aconseguim que, aquesta vegada sí, quedi prenyada.

L'any passat ens la va fotre. Estàvem convençuts, millor dit, estava prenyada, però després d'esperar tot un any, que és el que dura l'embaràs de la burra, doncs res de res... Resulta que, sense que ens n'adonéssim, va deixar d'estar prenyada. Total, que ja podíem anar esperant!!

A veure si aquesta vegada la cosa va millor!

Aturem el mobing rural, les vaques porten esquetlla i la merda fa pudor, i què?

2009-01-28T19:54:00.003+01:00

Fa uns dies, vaig tenir un làpsus. Per un moment em vaig pensar que era el dia de sants innocents i que la notícia que estaven donant per la tele no era més que una broma pesada.

Però no. Resulta que era ben cert!

Un ramader de Llanars (Camprodon), s'ha vist obligat a "silenciar" les esquetlles dels seus cavalls per posar fre a les pressions rebudes pels "urbanites" que van a passar els caps de setmana i a fer turisme rural.

Què espereu? Un parc temàtic?? Doncs no senyors, no. Els nostres pobles no es poden ajustar al vostre caprici. Tota la vida que les vaques i cavalls han portat esquetlla, les campanes de les esglésies ens han indicat l'hora i ens han mantingut al dia de les defuncions, batejos i casaments, i els fems sempre han fet pudor, o és que la vostra merda fa olor de roses??

Acabo d'assabentar-me d'una protesta que es farà aquest cap de setmana a Camprodon, precisament en contra d'aquestes pressions.

Jo hi penso assistir, i tu?

DEFENSEM EL NOSTRE TERRITORI

Perquè el territori no és només el terra que trepitgem sinó també els conreus, els camins, les activitats econòmiques a què ens dediquem, els costums i les tradicions.

Perquè no es poden tallar els camins de tota la vida.

Perquè les esquelles formen part de la banda sonora del nostre país.

Perquè un poble no és un paradís fet a mida per a l'estiueig.

Perquè no volem que esdevingui realitat la frase: "De fora vingueren i de casa ens tragueren".

Perquè no volem perdre aquelles característiques que ens fan singulars i únics.

Perquè hi vivim i en formem part... CAL QUE EL DEFENSEM.

VINE A FER SONAR LA TEVA ESQUELLA !

A les 18h, del Dissabte dia 31 de gener al FRAXANET de Camprodon.

Els 70 primers de venir tindràn esquella i s'acabarà amb carn i vi a Llanars.

Visita a Núria

2009-01-23T09:44:00.002+01:00

Ben cofois, hem volgut anar passar el dia a la neu amb els nens: que toquin neu. I pensant que amb el cremallera disfrutarien, hem decidit anar a Núria. Com sempre, l'entorn és preciós. Totes aquelles muntanyes, ara ben blanques... Llàstima que estigui tant ple de gent, tant ple de xaves. Ja ho entenc, perquè aquesta gent, d'alguna manera també volen disfrutar de la natura. Hem sentit el comentari d'un noi dins el cremallera: "collons, "que maco eh! i això només a una hora i mitja de barcelona!!" el tiu al·lucinant: a una hora i mitja i prou!! "a veure qui ho té això!" ha dit. I realment, penses com ho valora aquest... i com ho valorem nosaltres que ho tenim tant a prop... Només espero que en Patllari i en Ferriol siguin més grans i poguem esquivar tot aquesta gent que viuen "a una hora i mitja" d'aquesta meravella que és casa nostra!!

I per un dia, hem fet com ells: hem anat a tocar neu!

Collell

Matar Porc II

2009-01-22T19:23:00.001+01:00

Avui m’he vist amb cor d’explicar una mica la matança del porc, no és que em faci cosa, però amb la poca feina, tinc una miqueta de temps.

Aquest any ens hem espavilat una mica, ja que normalment fins a finals de gener o febrer, no ens animàvem. Jo m’havia posat com a objectiu matar abans de Nadal, i no m’ha faltat gaire, l’hem mort el primer dissabte de l’any, entre el naixement de l’Anna i l’excursió a l’altra costat de món de la família Camps i Brugada, la cosa s’ha allargat una miqueta. A més, el dissabte anterior, ja volíem matar però la truja anava moguda i no la podíem matar.

Finalment, doncs, aquest cap de setmana la truja “ja no s’ha mogut”, com diu en Pol, i l’hem pogut sacrificar, ens hem aixecat aviat, i cap a les vuit ja ho teníem tot preparat per anar a can Lura, que és on ens han pujat l’animal. A 2/4 de 9 ja l’havíem sacrificat, i la primera feina ha estat recollir una mica de sang per fer les botifarres negres. Mentre es dessagna, s’ha d’anar remenant la sang per treure’n els “filets”, que fan que la sang es coaguli, si no treu la sang es fa malbé i no es pot fer servir per les botifarres; aquets “filets”, si es fregeixen amb una miqueta de sal i pebre, són una menja exquisida per esmorzar.

El següent pas consisteix en cremar, rascar i netejar la pell del pobre difunt. Avui dia es fa amb un bufador de gas butà, i queda molt net i polit. Per temps, aquesta feina es feia cobrint el porc amb branques d’argelagues i encenent-les. Es renta ben net amb aigua i ja es fan les primeres disseccions, tallant els quatre peus i buidant les orelles. A partir d’aquí hi ha dues opcions: una és posar el porc de bocaterrós damunt la taula, per obrir-lo per l’esquena, tal com es feia tradicionalment; la segona passa per penjar l’animal, amb la pala del tractor, tal com si fos l’escorxador i obrir-lo en canal. Aquesta opció sembla més industrial i el porc s’obre per la panxa, però resulta molt pràctica i neta.

Optem per la segona, que és com li agrada al matador, primer es treu el cap i en poca estona tenim l’animal obert de dalt a baix pel ventre, amb la tripa fora, la mantellina, el sagí, el cor amb la perdiu (pulmons), els ronyons, que estan enganxats amb la budellada. S’ha d’anar amb compte amb la bufeta de l’orina i el fel que embruten i donen mal gust a la carn, i a les femelles s’ha de treure la matriu, que no s’aprofita, i amb els mascles s’han de treure els testicles i el “pixaner” . També s’ha de treure el fetge, que emboliquem amb la mantellina i es penja, no hi ha res com el fetge fresc fregit amb el greix de la mantellina. Durant aquest procés es treuen petites mostres del fetge, del pernil i del clatell, que es porten al veterinari per comprovar que no hi ha triquinosi. Un cop fetes les canals, ja podem pesar l’animal. En la pesada s’inclou l’espinada, el cap i les dues meitats del porc, la resta no es pesa. D’aquí, a Can Teixidor.

El següent pas, i molt important, consisteix en fer un bon esmorzar, sense pressa. Això nomes té per finalitat deixar que la carn es refredi per poder-la treballar millor. L’estenem damunt les taules de manera que es refredi ràpidament; les baixes temperatures hi ajuden molt, l’ideal seria matar el porc el dia anterior i així al matí ja tindríem la carn ben freda, però de moment ho fem així i també va bé. Un cop esmorzats, i tertuliats, comença la feina de debò. Es comença per desfer els pernils, les espatlles, treure els lloms, els filets, separar la carn del greix, treure les ventresques, separar les connes i escalfar l’aigua del perol per posar-hi la carn de perol, quant sigui el moment. A mida que es separen les peces es van classificant per fer-ne l’ús corresponent. Quant tenim l’aigua a punt de bullir hi posem, dins una saca de malla, la carn de perol, estòmac, cor, perdiu, ronyons, careta i el cap, les connes i totes les parts gelatinoses. Per altra part es tallen els lloms i es pengen enters, junt amb les peces extretes dels pernils, que no salarem. També es pot separar la ventresca que guardarem per assecar. Un cop tretes aquestes peces ja podem desmuntar el costellam i desfer-lo per treure tota la carn possible. Una part es pot guardar per salar o fer-ne costelló per l’arròs o altres cuinats. Per una altra part es van escurant els ossos i es tria la carn per fer llonganisses i fuets. També es separa el greix per treure’n la grassa i fer greixons. Quant es tenen tots aquets processos enllestits o arriats ja podem deixar la carn ben estesa i escampada per deixar que es refredi més i ja podrem anar a dinar.

Havent dinat cal anar per feina i començar a trinxar els diferents tipus de carn. Comencem per la carn de perol que, encara calenta, trinxarem el més aviat possible. També trinxarem la carn magra i la que, no essent tant magra de greix, farem servir per fer els fuets. Un cop fet això començarem a preparar la barreja per les botifarres de perol i les botifarres negres o de sang, la proporció de sal i pebre sempre és la mateixa per tot l’embotit : 20gr. de salt i 4gr. de pebre per kg de carn (amb la llonganissa s’hi pot posar una miqueta més de pebre, 5gr.), amb les botifarres negres s’hi posa també la sang i ja es pot començar a embotir la carn. Comencem per aquestes ultimes, i les de perol. Les botifarres negres s’han de posar a coure durant tres hores, les de perol i les negres primes, només s’han d’escaldar i ja estant apunt per penjar. Després es pot anar preparant i embotint les botifarres vermelles (a Olot en diuen llonganicetes), les llonganisses i els fuets. Mentre tot això passa, algú fa el preparat per als lloms, que un cop tallats a mida es freguen amb una barreja de sal i pebre i es posen a macerar dins un cossi gros. També s’hi tira un raig de conyac de cuina, al vespre els girarem i l’endemà es podran embotir. Quantes més hores estiguin macerant millor, si poden hi haurien d’estar entre 24 i 48h. Amb aquesta carn també hi podem posar la ventresca, que d’aquesta manera queda molt bona.

Ah! La botifarra dolça, que me’n descuidava! S’agafa carn de la de fer llonganissa, s’hi posa la pela ratllada d’una llimona i un kg de sucre per kg de carn, es barreja i ja tenim la llaminadura, Aquest any no hi varem posar tot el sucre que tocava i han quedat fluixetes. Un cop fetes totes aquestes feines ja podem anar a dormir que segurament estarem rebentats i l’endemà ja penjarem tot l’embotit que farà un pet de goig que no vegis.

Segurament hi ha moltes coses i processos que podria haver afegit, però penso que ja m’he enrotllat massa, i he intentat sintetitzar una mica el procés. Dins la matança del porc s’hi duen a terme moltes feines i en surten molts cuinats i preparats que poden variar molt, depenent de cada casa i lloc, posem per cas la botifarra de fetge, la blanca, el xoric, el patè de fetge, la botifarra de llengua, cuinats com els ronyons, la carn de perol, la sang i perdiu, els ossos d’espinada, tastets de carn amanida..., també he deixat de banda el procés del budellam, sempre queden coses per explicar i ja hi haurà altres ocasions.

Salut i que aprofiti.

Tiri

Els tresors de can Teixidor

2009-01-19T18:25:00.002+01:00

Aquests son els autèntics tresors de Can Teixidor, deixeu que ens caigui
una miqueta la baba, que no n'hi ha per menys.
Els més petits i els que més manen, els que fan el que volen amb la barba de
l'avi i estiren la cua a la Nana, son els que esveren el galliner els que
fan petons de cel i els que es fan notar més quant fem una festa, son
capaços de condicionar qualsevol celebració, feina o excursió, amb ells o
sense ells, els hem de tenir sempre presents en el dia a dia.
En Pol, en Patllari, en Ferriol i l'Aniol son els quatre bordegassos, i la
més petitona, de moment, l'Anna, a veure si els podrà posar a ratlla, que
les dones sempre marquen les normes.

Matar Porc!

2009-01-06T19:58:00.000+01:00

Avui la Nuri m’ha ventat crits, m’ha dit que a veure què espero per explicar la matança del porc.

Te raó, aquest dissabte passat varem matar porc a can Teixidor, i la veritat és que no he tingut ni un moment per posar-me a descriure una tradició que hem recuperat els últims anys. Ara, en un atac de nostàlgia, aprofito uns minuts per fer un petit comentari.

Fa cinc o sis anys que es mata porc a can Teixidor. Quan jo era petit, recordo que cada any, a l’hivern, venien a casa els germans de la meva mara, la Carme. Els porcs eren els que s’havien criat al mas. Amb el consentiment del l’avi Pere, en Barretina pujava un parell de porcs, que a mes de gener o febrer, eren matadors.

Recordo al tiu Celso, al tiu Ramiro, el tiu Antoniu, la tia Lurdes, la tia Lisa, el tiu Paquito, la tia Marga, i els nostres cosins, en Jordi, la Lourdes, la Isabel i la Fina. No sempre venien tots, es clar, però alguna vegada ens havíem ajuntat tots, i no vegis quina festa!! Hi havia feina tot el dia, i una miqueta més. Llavors matàvem dos porcs, com a mínim, i la mainada ens passàvem el dia fent una miqueta de tot menys ajudar gaire. Jugàvem a fora i de tant en tant, entràvem i provàvem els ganivets que corrien per damunt les taules com joguines, encara no entenc com mai varem prendre mal de debò. Recordo encara, com alguns anys havíem fet la matança a Figueroles, a la casa que tenien llogada el tiu Ramiro i la tia Margarita. Per mi són records agradables que fan de la nostra infantesa una època deliciosa, plena de moments inoblidables i entranyables.

Avui la matança és per mi un dia intens de treball, companyonia i col·laboració, amb moments màgics i divertidíssims, de discussions amb la tia Lourdes i la tia Lisa sobre la quantitat de pebre i sal que cal posar a la carn per fer els respectius embotits, sempre arribem a la conclusió que s’han de fer “tastets”, és l’única manera de fer que estiguin contentes i posar-nos d’acord sobre cada producte. Mentre fem trossets de la carn i anem fent la tria del magre i el greix, desmuntant les connes i triant els lloms, els comentaris transcorren amb alegria, el Barça, el Madrid, la política, els parents, els malalts, els morts... i la feina avança amb tranquil·litat i un cert desordre controlat que fa de la feina una festa. Al començament sembla que amb tot el dia no en farem prou per deixar-ho enllestit, però això no amoïna a ningú i cadascú fa allò que pot o allò que li surt de manera que, amb més bona voluntat que ofici, tota la feina s’acompleix en el termini previst, i nomes es deixen quatre cosetes per l’endemà. Sort tenim que el tiu Antoniu ens dona aquests cop de mà, sense el seu bon ofici, no podríem acomplir amb la tramesa.

Ara, espero agafar el relleu, l’Antoniu es fa gran i cada cop li resulta més difícil fer aquesta feina feixuga, i, tot sigui dit, portar la batuta costa, la feina no és fàcil tot i la seva gran destresa i ofici. L’any que ve, també el convidarem a venir, però si pot ser i ell es deixa, per fer una mica més d’espectador i comentarista, que no pas per treballar, tot i que sempre són benvingudes unes mans expertes com les seues. Aquest any cal agrair la participació especial de la Núria, que per un interès purament laboral, és biòloga i treballa en un laboratori on experimenten amb carn de porcí, volia veure de primera mà tot el procés tradicional de la matança del porc.

Ara només em queda participar de dues o tres matances més durant aquest any i assimilar tot el que he aprés rere el tiu Antoniu, a veure si l’any que ve i amb l’ajut dels meus cunyats i germanes, podem mantenir una tradició tan nostrada com “La Matança del Porc” malgrat les lleis restrictives i ridícules del nostre país.

I heus aquí que fa un any...

2008-12-31T12:53:00.006+01:00

Doncs sí, el bloc de Can Teixidor ja té un any.
El seu primer any de vida. És bonic veure com ha anat evolucionant.

39 escrits, penso que està prou bé. Ja sé que hi ha hagut èpoques que no hi hem escrit tant, però també n'hi ha d'altres en què es penjava més d'un escrit per setmana. Sobretot darrerament, que en Tiri no té gaire feina (malauradament) i això li dóna temps per fer algun escrit de tant en tant.

M'agrada pensar que aquest bloc serveix de plataforma per donar el punt de vista de les coses que passen, un punt de vista particular, amb la visió d'un o una que és de can Teixidor.

Ha servit per donar la benvinguda als nounats (nens, nenes i bestiar vari), i també per acomiadar persones i bèsties estimades (un record per tots ells).

Des d'aquí vull animar-vos a continuar enviant els vostres escrits i comentaris, com a mínim un any més.

Feliç 2009!

La cuina de Can Teixidor.

2008-12-24T19:24:00.000+01:00

Pollastre de Nadal farcit i al forn!

Avui m’ha tocat, i amb molt de gust, preparar una part del dinar de Nadal a Serinyà.

En primer lloc he agafat un POLLASTRE gros, l’he farcit una miqueta amb una barreja de carn picada, pinyons, prunes, orellanes, alls, una mica de ceba, sal, pebre, especies i un toc de llimona, el POLLASTRE amanit prèviament amb pebre i salt. Tot plegat ho he posat al forn a uns 180º durant una hora perquè agafi color, desprès l’he cobert amb paper d’alumini i l’he posat al forn un altra cop durant un parell d’hores més, fins que quedi ben cuit, cap al final un raig generós de conyac de cuina i una estoneta més.

A veure com queda, altres vegades m’ha quedat prou bo.

Ingredients:

-Un POLLASTRE que hi vagi.

-200 o 300gr de carn picada, com la de fer macarrons.

-Un grapat de prunes.

-Un grapadet d’orellanes.

-Unes miquetes de pinyons.

-Especies per la carn (Farigola, romaní...)

-Mitja cabeça d’alls.

-Tres o quatre cebes mitjanes tallades a quarts.

-Llimona (Molt poca).

-Una miqueta de conyac de cuina.

-Unes tomates tot vol per adornar el plat.

-Un got de vi (aquest pel cuiner o una cervesa si s’escau)

En Tubert s’hi lleparà els dits. Que aprofiti.

Tiri.

A la fi del món...

2008-12-15T00:20:00.001+01:00

Aqui estem, a LA FI DEL MON: Aqui, on tot és tan gran que no pots veure-ho tot de cop.

El viatge va començar amb tots els entrebancs que pots trobar-te en un viatge: problemes per embarcar a Barcelona, pèrdua d'equipatge a Sao Paolo... Sort que, tot i que les coses semblaven haver començat malament, ara estem perfectament i ens ho estem passant molt bé.
La primera parada a Santiago va ser fantàstica i calorosa. Però ens vam ben refrescar a Can Jose...

Puerto Natales és un poblet petit d'aquests que tots son carrers quadrats i cases de planta baixa. De tots colors i formes, destartaledes i curioses. Amb gossos que passegen tranquilament pels carrers, sense cap preocupació, com els seus ciutadans...

Els dies aqui ara son llargs. A 2/4 de 12 de la nit comença a fosquejar, i a 2/4 de 5 del matí ja comença a clarejar... es fa estrany pensar que som tant ... a la fi del mon...

El temps és genial, no fa fred però tampoc calor. Avui hem visitat El Parc Natural de les Torres del Paine. IMPRESSIONANT.

Tiri: senzillament IMPRESSIONANT!

Demà anem direcció El Calafate (Argentina) amb els cotxes que tenim llogats. Hi passarem tres dies per visitar els glaciars que hi ha, entre ells El Perito Moreno.

Els nanos es porten molt bé, i tot i que tenen estones que estan cansats, s'ho estan passant molt bé. De vegades "el tiu Kaus" ens fa de cangur. Ara mateix estem literalment "els quatre pares" connectats mentre ell ens vigila la mainada... jijiji.

Ja us explicaré més endavant.

Una abraçada a tots i a totes.

Un petó!

Patllari, Ferriol, Collell i Jordi

Herois

2008-12-12T23:33:00.000+01:00

Avui, em sento com un heroi, no he fet res d’especial, però el fet d’aconseguir en només quatre dies laborals, completar tots els tràmits per fer que l’Anna sigui una persona legal, amb tots els seus inconvenients i avantatges, m’ha fet sentir com l’Asterix el Gal a Roma, on en algun moment de l’historia s’enfronta a la maquinaria buròcrata de l’opressor i, tot i que la seva poció màgica no té cap efecte sobre els funcionaris, en surt airós.

Per començar, hi ha tràmits que no comprenc, quant sol·licites la baixa per maternitat, et demanen els rebuts d’autònoms, que passa, no ho saben que ja has pagat? I si ho saben, per que els consta a l’ordinador, que jo ho vaig veure, per que t’obliguen a anar a una oficina de “La Caixa”, en el meu cas és “La Caixa”, a buscar una copia del rebut, si ja saben que està pagat? Per que a les diferents administracions et demanen repetidament fotocopies i originals del DNI espanyol? Que no en tenen prou amb el maleït numero? De que serveix tenir un famós numero de DNI, si després, per cada tràmit i administrador, hi ha un numero diferent i has de portar la famosa fotocopia compulsada? I al registre civil, per llogar-hi cadires, si per alguna raó al DNI d’un dels pares no hi consta la mateixa adreça, et demanen que portis un certificat d’empadronament, el certificat de matrimoni o el llibre de família que et varen fer ells, no serveix per res, a més a Banyoles fan les inscripcions en castellà, “per que ho diu la llei”, (jo no sé que hi diu la llei) els noms propis encara els respecten, moltes gracies. Una altra, si la criatura no estigués enregistrada a la seguretat social i amb beneficiari d’un dels pares (no sé per que serveix) i (Deu no ho vulgui) la criatura patís alguna malaltia, la deixarien sense atenció només per que no l’han apuntada a la llista? En la meva opinió, si els pares paguen, els fills haurien de tenir assistència universal, no?.

Per sort a aquest país tenim uns ajuts “increïbles” que ens equiparen a Europa, i ens ajuden a pujar els nostres fills fins a la majoria d’edat, que com tothom sap, és als tres anys, ja que després ja son grans, i es guanyen la vida i fins i tot ajuden als pares a mantenir la família i als nous germans i germanes que pugen amb força i empenta. Sense anar més lluny, en Pol, el meu primogènit, quant va fer els quatre anys ja sabia escriure el seu nom, tota una llicenciatura, i per aquest motiu li vaig regalar una fabulosa espasa de plàstic, “l’espasa de quatre anys”, amb ella s’ha convertit amb un valent St. Jordi que cada setmana mata tres o quatre Dracs, activitat molt lucrativa que ajuda a tirar la família endavant. Sort n’hi ha, per que si no, no se pas com ho faríem, que el transport està molt malament, però això ja és una altra historia...

Autèntics herois, no us sembla?

Ui!! que em descuido de trucar al Caprabo, que aquets si que ajuden, tot hi que ho fan amb afins comercials tot ajut es ben vingut, gracies.

Anna

2008-12-09T13:55:00.001+01:00

Aquesta és una de les primeres fotos de l'Anna, eh que és maca?!

Tiri

Benvinguda, Anna!!

2008-12-07T23:41:00.005+01:00

Avui, 7 de desembre, als volts de les deu del vespre, ha nascut la petita Anna. Filla de la Sònia i en Tiri, i germaneta d'en Pol.

Ara, si fem cas d'aquella crida: "Sense les dones, no hi ha revolució!", ja podem dir que ha arribat la Revolució.

Salut!

Fotos

2008-12-02T21:51:00.007+01:00

Coses de sants...

2008-12-02T17:24:00.002+01:00

Després de 80 anys, els sants patrons del Terme de Banyoles i comarca tornen a ser al seu lloc, l'altar dels pagesos de l'església de Santa Maria dels Turers.

Aquest altar, actualment està ocupat per la Mare de Déu dels Dolors, però com que ara mateix aquesta es troba en procés de restauració, el senyor rector ha donat permís per ubicar-hi,temporalment, les dues imatges de sant Abdó i sant Senén, acabades d'estrenar aquest any.

Fins avui, havien estat posats a l'altar de la Puríssima, sobre d'un moble, però davant la proximitat de la celebració de la festa de la mateixa, les Filles de Maria han demanat que els canviéssim de lloc.

Bé doncs, ara per ara, tornen a ocupar el seu lloc original, el d'abans de la guerra.

Petons de cel

2008-11-16T21:01:00.002+01:00

Avui els petits Pol i Patllari, m'han fet una lliçó magistral (o "master class") de tipus de petons. Per començar, en Patllari, de cop i volta, s'atura davant meu d'esquena i m'ensenya el clatell, i jo que li dic: "que et fa mal?" i ell deixa anar amb gran naturalitat (i veu de "pito"): "Noooo, vull que m'hi facis un petó!"

Seguidament, els diferents tipus de petons:

Petó a la boca.
Petó al nas.
Petó a l'ull.
Petó de vaca.
Petó de xai.
Petó de cavall.
Petó de burro.
Petó de Guiula.
Petó de Triki.

...

Tots a la Fira.

2008-11-13T19:54:00.001+01:00

Tots a la Fira.

Aquest cap de setmana, a Banyoles es celebra la tradicional Fira de St. Martirià, d’una manera o altra, uns anys més que d’altres, amb més o menys intensitat, els de Can Teixidor hem participat a la Fira, d’antic els nostres avis i rebesavis hi portaven el bestiar, encara de vegades sento algun comentari sobre les mules o els matxos de ca nostra.

Amb alguna participació esporàdica amb “l’Estrella” o en “Nàutic”, o fins i tot ajudant els de Can Boada amb els seus fabulosos exemplars de guarà o burro català i cavalls de pura raça... I la Tina, la burra de Can Teixidor, ens la van dur el dia de la fira!!! Sempre ens hem sentit propers a la Fira.

En els últims anys en Barretina ha recuperat diversos tractors antics, dels quals n’està molt orgullós, i fins hi tot s’ha associat amb una colla d’amics que es dediquen a fer demostracions de com es feia el batre en tems dels primers tractors, amb aquesta excusa en Barretina porta les seves cinc relíquies a la fira per què tothom pugui admirar-les, així dons també participa de la fira i la festa del batre que es fa amb aquest motiu, s’ha de dir que l’esmorzar també compta.

Quina patxoca que fem amb els tractors cap a la Fira un rere l’altra, com les oques que van al camp...

Espanya no ens estima.

2008-11-11T15:26:00.001+01:00

Ja fa alguns dies, de fet era el dia de St. Narcís, varem haver de tornar a Madrid, capital de l'imperi que ens sotmet. Hi varem anar per fer una altra visita de rigor al "Tribunal de Exepcion", perdó Audiència Nacional, el motiu és sobradament conegut: la crema de fotos del Borbó.

Sembla mentida que un país dit democràtic sigui tant poc comprensiu amb uns actes de protesta que al cap i a la fi posen de manifest que hi ha gent en desacord amb les politiques colonialistes del l'anomenada Espanya, Aquella Espanya que mols voldrien que estiméssim però, com un d'aquests maltractadors frustrats, descarrega la seva mala llet contra el primer que passa, en tot cas contra unes persones que amb valentia reclamen la llibertat.

Sembla aquella obra de teatre "Amor ets perfecte, ja et canviaré", Espanya vol Catalunya, l'hi agrada el nostre país, però ens té una ràbia que no s'aguanta, no veu més enllà d'una gallina dels Ous d'or que té la poca decència de tenir personalitat i consciència pròpia de país, on s'és vist aquesta falta de delicadesa!!!

Independentismes apart, els anomenats demòcrates, no poden suportar que hi hagi qui parli de república, diuen que la constitució és la llei mare, de la que en surten totes les lleis, és tant sagrada i reconsagrada que aviat no la podrem ni mirar, no fos cas que la gastem. Obliden que la llei, encara que sigui la suprema, ha d'estar al servei del poble, que és del poble don surten les lleis, que és del poble don en surten elegits els polítics que després fan les lleis que han d'ajudar-nos al desenvolupament com ha societat. No es pot permetre que qualsevol llei obsoleta continuï desgovernant el nostre dia a dia.

Franco va pujar al poder gracies a un "Alzamiento" que va derrocar, amb una guerra molt dura i molt cruenta per tots, una república aprovada a les urnes pel poble espanyol, el català inclòs. Companys va cridar, i no s'ha d'oblidar; visca Catalunya, visca Espanya i visca la república, i el poble li va respondre visca. Amb la mort de Franco i la Transició, varem perdre l'oportunitat de d'independència, acceptant un rei imposat pel dictador, s'hauria hagut de tornar a la república d'abans de la guerra i la independència, encara que hagués estat associada amb l'idea d'Espanya.

Espanya no ens estima, ens vol humiliar igual que fan els maltractadors amb les seves dones sotmeses per la por, ens roba el pa, i ens tracta de lladres insolidaris que no deixem que altres regions no puguin tenir 300 ordinadors per aula, mentre aquí vivim en l'abundància d'un ordinador cada quatre alumnes. Per sort, el fiscal devia portar algun "carajillo" de més aquell matí i va canviar el "Delicte" d'ofensa a la corona per "Faltes i Aldarulls" contra la corona, i això va desarmar al jutge en qüestió que es va quedar amb "Las Ganas". Potser sí que St Narcís va intercedir per nosaltres, Amén.

Espanya no ens estima i jo no vull ser estimat per qui m'odia.

JO NO SÓC ESPANYOL!

Un naixement sorpresa

2008-11-07T12:07:00.003+01:00

El dilluns i sense ni sospitar que estava prenyada, la Mona en va tenir de petits. Nou!!!

Ostres, quina sorpresa!

Que macos!

Bé, ara caldrà veure de què en fem. En Barretina ha dit que els portarà al mercat, a veure si els col·loquem.

Quan tingui un moment, els faré una foto i la penjaré.

Follets

2008-10-04T23:27:00.001+02:00

N'hi ha per tot arreu. Si no vigiles, te'n pots trobar dos o fins i tot tres! que s'han instal•lat a casa.

A Mas Usall, de moment, no n'hi ha. De tant en tant en ve algun i llavors en Nâzgul va de bòlit. Només té feina a enflairar-lo i llepar-lo. Això sí, li encanten.

A Can Teixidor, ara ja fa dies que hi fan vida. Empaiten els ànecs i el pobre Triki, i la Guiula només té feina a protegir-los, no fos cas que algú els fes mal. Corren amunt i avall. Passen per sota la taula i et fan pessigolles, i quan menys t'ho esperes... et fan un ensurt.

També n'he vist al carrer i a la plaça major. És espectacular. Cada vegada n'hi ha més.

Jo no sé pas de què parlen, però només fan que xerrar i xerrar. I no els entén ningú, o gairebé. Si estàs molt atent, pots pescar alguna cosa, però cal parar bé l'orella. De vegades, xisclen; en aquest moment, cal tapar-se bé les orelles perquè no et foradin els timpans. De vegades et parlen, llavors et quedes amb cara d'encantat intentant desxifrar el que t'estan dient.

He comprovat que tenen poders. T'encisen i només mirant-te, aconsegueixen que la persona més assenyada i seriosa es converteixi en un pallasso, fent ganyotes i emetent sons incomprensibles. També curen: ja pots tenir mal d'esquena o anar coix, són capaços de fer-te saltar i ballar! De nit són invisibles, però de dia són inconfusibles.

Tampoc sé què mengen, però segur que és menjar de déus, he pogut observar que creixen per moments, si et gires d'esquena... pam! quan els tornes a mirar, ja han crescut un pam. A més, aquest menjar fantàstic els dóna una energia insuperable, és com si algú els donés la poció màgica dels gals, no ho entenc, no s'estan quiets en tot el dia.

Un o dos són fàcils de controlar, ara ve, si se n'ajunten més de quatre... val més que et preparis, són imparables.

Són molt destres i molt espavilats, s'enfilen darrere les bicicletes de la gent, dins dels cotxes, n'he vist algun d'enfilat a l'esquena de la gent, se'n veuen, fins i tot, d'enfilats en motos i en tractors!

Deuen tenir un càrrec molt important perquè allò que un no s'atreviria a remenar, doncs ells ho toquen tot.

La barba de l'avi: s'hi pengen, l'estiren, s'hi amaguen...

Les ulleres de la iaia: les agafen, les grapegen, les tasten i després les reblinquen.

La cua de la Nana: l'agafen, la mosseguen, la cargolen...

Estigueu alerta i, quan en vegeu algun, observeu-lo bé.

"El follet és un personatge mitològic català, relacionat amb éssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom. La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Països Catalans, existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada.

Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars, déus familiars, divinitats menors, en el panteó romà, als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. Això no obstant, amb l'arribada del cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases. En altres cultures prenen altres noms, però se'n manté la forma, com en els éssers centreeuropeus com ara els gòblins o els gnoms." (Extret de la Viquipèdia)

Benvingut Aniol!

2008-09-29T22:02:00.003+02:00

Finalment, i, tal com havíem previst en Tiri i jo, amb el canvi de lluna, ha arribat l'Aniol.

Ha sigut aquesta tarda, bé a quarts de quatre (em sembla). Diu que ha pesat 3'600 Kg i és molt maco. Com no ha de ser maco un de can Teixidor! Això no es pot posar en dubte.

Bé, les noves incorporacions a la família sempre fan il·lusió.

Felicitats Assumpta i Jaume!

Felicitats Aniol i benvingut a la vida!

Ara sí que s'ha acabat!

2008-09-15T13:05:00.002+02:00

Ara, un cop passada la Diada, ja podem dir i confirmar que s'ha acabat l'estiu. A més, han baixat molt les temperatures. Ahir, des de Mas Usall, es veia el Pirineu enfarinat.

Ja ens estem plantejant amb en Jordi de fer la comanda de llenya per aquest hivern. La casa és freda, cosa que a l'estiu agraeixes, però ja ara, a aquest temps, comença a fer-hi fresca.

Res, que aviat tocarà de matar alguna oca o ànec (o tots dos) per començar a preparar la festa de sant Martirià.

Fins aviat.

Ens ha deixat en Kakus

2008-09-13T18:51:00.004+02:00

Dimarts al matí amb en Jordi i en Quasi, em trobava a Núria esmorzant, fèiem una petita pausa per agafar forces i enfilar cap al Puigmal, ens va trucar en Carles Cid per donar-nos la mala notícia, en Kakus (Marc Palmada), amic i company incansable del Centre Excursionista i esperit lliure, alegre i sempre content dels seus amics, ens ha deixat.

Li ha arribat l’hora, no podem negar el seu destí, que només en qüestió de temps tots haurem de seguir. Tots voldríem posposar aquest moment i desitgem tenir les persones al nostre costat molt més del que les tenim, és inevitable desitjar el que creiem millor per als altres.

Ara, en Kakus ens ha deixat i només el seu record farà que resti en el cor de tots els que l’hem conegut, no podrà envellir amb nosaltres, em va dir un amic, sempre més serà jove, alegre i bon amic dels seus amics.

També un record per l’Indio, l’Albert, que l’ha acompanyat en els seus últims moments donant-li tota l’escalfor que pot donar un amic de debò en terres llunyanes.

Sempre et recordarem.

Tiri

Brutícia

2008-09-09T17:20:00.006+02:00

No sé a què esperen els de l'ajuntament. Ja fa dies que el rec de ca n'Hort (em penso que es diu així), el del costat del rec de can Teixidor, està fet un desastre.

Avui, passant-hi pel costat he agafat el mòbil i li he fet una foto. Potser fa més d'una setmana que hi és. Hi ha una bardissa que l'aguanta i va aguantant tota la merda que hi arriba: una bossa de plàstic, alguna llauna, una ampolla de plàstic...

Deixant de banda la deixadesa de l'ajuntament, és una vergonya que la gent llenci porqueria al rec impunement.

Aquí ho deixo dit perquè no tinc més paraules per descriure això.

Cabòries de Diumenge

2008-09-07T18:13:00.005+02:00

Ja s’acaba l’estiu, ahir varem celebrar el sopar del Corre Llengua, va estar bé, amanida, entrants,fideuà i meló i xíndria, a més bona musica i una mica de discurs polític reivindicant l’ús normal de la nostra llengua (crec que ens falta una mica d’empenta i portar el discurs més enllà) i aquesta setmana celebrarem la Diada. Un any més els polítics manipularan les idees i s’ho faran venir bé per tenir sempre tota la raó i la veritat absoluta.

Estic cansat de tants enganys i mentides, i em pregunto si vivim en el país dels idiotes, no sé que li passa a la nostra societat que es deixa portar per veritats que s’emmotllen perfectament a les necessitats de cada partit. Pot ser si que tenim el que ens mereixem, però si ens comparem amb altres societats podrem veure com ens passen al davant, no nomes amb política, si no també amb les coses del dia a dia. Un exemple: Avui he llegit al diari una altra noticia sobre la variant de La Bisbal, diu que ... be és igual el que diu, però tant si tiren per dalt com per baix sempre hi haurà algú que en sortirà perjudicat, es impossible que tothom estigui content, fa molts any que en parlen i per interessos d’uns o altres encara no s’han posat d’acord ni ningú ha tingut la valentia de fer un pas cap a un sentit o altre. Els polítics manipulen i quant tenen un mínim suport cap als seus interessos aborden, ataquen i mosseguen. Mentrestant els llençols per rentar.

Amb el tema de l’estatut els sociates varen fer el que varen voler amb el suport d’ERC i IC, després CIU es va vendre a Madrid per menys d’un plat de llenties. Ara amb el finançament, tots parlen de necessitats bàsiques pel desenvolupament de Catalunya i que és injust que Catalunya hagi de pagar tant cara la seva participació (per dir-ho així) amb Espanya, i resulta que ja ni ha que han fet pactes a sota mà amb ministres de Madrid, dinamitant completament la poca pressió que podíem fer els catalans a Madrid, algun dia m’agradaria saber que collons te Madrid que hipnotitza els polítics catalans com la merda a les mosques.

A Can Teixidor les oques pasturen alegrement al costat d’en Nàutic i la Tina, els ànecs fan merder amb l’aigua del rec, els gossos borden als forans i nosaltres continuem amb la reparació d’aquella biga que estava apunt de caure, jo ajudo una mica a en Jordi “el manetes” quant tinc tems i aprofito aquestes vacances forçades per posar ordre al despatx, plantejar-me si val la pena continuar lluitant amb la meva empresa o canviar de sector, la crisi apreta i serà dura, i caminar una mica l’Alta Garrotxa per fer una miqueta d’esport i alleugerir l’esperit que també va bé.

Salut!!!

Tiri

Ara n'hi ha menys

2008-08-31T18:14:00.002+02:00

Avui hi ha algunes gallines i alguna oca de menys. En Barretina ha fet el pas i n'ha venut unes quantes a en Diego (de les Olles). Es veu que té un terreny cap a Camós i li feia peça posar-hi bestiar.

En Barretina està content: d'una banda s'ha estalviat el patiment d'haver-los de matar per menjar-los i, de l'altra, n'ha fet uns cèntims. Almenys per pagar el que costen de pujar, que entre pinso i maldecaps, ja és tot un mèrit, amb els temps que corren, que arribin a adults.

Festes d'agost

2008-08-20T12:55:00.000+02:00

Ja ho deia, jo. No va tocar patir per la Revetlla, però sí pel Correfoc. En Barretina va estar en guardia fins que van haver acabat el correfoc i l'espectacle final. Patia per les bales de palla. Encara que, com diu ell, no és el mateix, aquests (els diables) tenen més seny amb els petards.

De fet, només va patir l'estona que el correfoc va passar pel solar de Can Castanyer. Van tirar uns coets enlaire que feien molt de goig, però que, si arriba a fer vent, adéusiau bales de palla!

Tanmateix, les festes han passat, com diuen a la premsa "sense incidents", de fet, sense pena ni glòria. Sents parlar a la televisió que si les festes de Gràcia, que si no sé quina festa a Tarragona, que si no sé quina altra festa... i de Banyoles, res de res. Com si no existís.

Fet i fet, nosaltres ja l'hem passada i ben passada!
Bona festa i fins l'octubre (sant Martirià)!

Temps de collita

2008-08-08T20:44:00.008+02:00

Altres anys, per la revetlla de St. Joan, tot era recollit i les bales de palla endreçades. Recordo les nits de revetlla d'angoixa que ha passat en Barretina, patint per si algun bordegàs li llençava un coet damunt la palla i li calava foc a tot el paller.

Aquest any, en canvi, gràcies a que hem tingut pluja generosa durant el mes de juliol, tot just ara, a principis d'agost, es veuen els camps recollits i endreçats.

És bonic de veure, m'agrada la imatge d'un camp acabat de segar, amb tot de bales esteses, ja siguin rodones o rectangulars, amb el sol que hi toca de ple i li dóna aquell to daurat de la palla. Semblen ben bé d'or.

En Barretina ha acabat aquesta setmana de recollir les bales. És ben bé, però, que no es pot pas demanar tot: si es fa la collita quan toca, a patir pels petards i coets de la Revetlla; si es fa la collita més tard, fa massa calor per treballar-hi.

De tota manera, ara ja està, ha passat el moment de l'any de més feina: la collita i la Festa del Terme! Haurem d'agraïr a sant Nin i sant Non que haguem sobreviscut a les dues coses!

Han nascut liues!

2008-06-17T21:34:00.004+02:00

El diumenge van néixer tres oques.
Una d'elles, negra.

Que maques!

Augmentant la família...

2008-06-01T14:30:00.004+02:00

Ara ja fa uns dies que sabem que l'Assumpta i en Jaume, els de la Garrotxènia, esperen un Aniol. Com diu la Collell: de mica en mica anirem cobrint tots els aplecs de la baixa Garrotxa! Només falta que el proper sigui una nena i li posem Mont!

Avui en Pol ens ha "xivat" una bona nova: pels volts de Nadal, tindrà un germanet o germaneta. Felicitats!

A més de la mainada "humana", ahir va arribar un petit cadell de gos. En Triqui, li hem posat. És molt bufó!

Benvinguts a casa!

En Tià...

2008-05-30T19:33:00.003+02:00

Com que ara mateix em costa molt inspirar-me, reprodueixo un escrit molt maco del company Lluís sobre en Tià:

"En Sebastà Salellas ens ha deixat aquest matí. Aquesta és una mort d'aquelles dures; d'aquelles que et fan dir 'òstia, que bèstia que és la vida'. No tenia cap edat, tampoc... Aquesta mort fa mal. Crec que era una persona honesta i coherent, un lluitador infatigable (literalment, infatigable), que havia fet de l'advocacia una art de lluita. Una art al servei de la seva gent. Perdre en Tià significa veure's orfe d'una persona sàvia, de la qual jo -com molts- hem descobert el caràcter absolutament irrenunciable que tenen els drets i els principis. En aquesta època de relativisime, on qui dia passa, any empeny, en Tià plantava cara. No ho feia des d'una militància cridanera. Ho feia des d'un caràcter bonomiós i plàcid, amb la seguretat d'unes conviccions de ciment armat. Una de les coses més agradables d'en Tià: La naturalitat amb la qual plantejava coses que a tu et semblaven una gosadia. I a vegades - sovint - ho feia des del Dret. Era la seva arma particular, en la qual, no cal ni dir-ho, excel·lia.

A aquestes alçades de la vida, que l'identifiquessin com l'advocat de "les causes perdudes" havia de ser una satisfacció tan gran ! En to condescendent alguns en diuen "les causes perdudes". Però per en Tià no ho eren: eren les causes que ell volia que guanyessin el futur. Quantes vegades l'hem arribat a dur de 'bolos', de xerrada en xerrada... Quantes vegades l'havíem despertat de nit per anunciar-li no-sé-quina detenció... Ell sempre hi era.

Al llarg dels darrers anys he conegut un advocat exemplar, eficaç, sorprenent, a vegades teatral i cerimoniós. Un advocat que també ens podia fer patir: Es reservava el darrer moment, a les nou del matí tot fent el cafè, per mirar-se 'com estava la cosa' i decidir com ho faria anar. Els resultats solien ser immillorables. I a vegades, cal dir, no li posàvem gens fàcil. Quan l'anàvem a veure al despatx tot era senzill; o almenys feia que ho semblés. Mig reia entre la barba i tu et grataves el cap pensant que amb gent tant potent com ell, en cada àmbit, això ja ho tindríem tot guanyat. Jo ho tinc ben clar: en Sebastià Salellas ha estat un dels imprescindibles, d'aquells que ha lluitat tota la seva vida."

La darrera vegada que el vaig veure, va ser a Madrid, davant del jutge de l'audiència nacional Grande-Marlaska.

Gràcies per fer-me costat.

Estem de reformes

2008-05-17T12:53:00.005+02:00

A Can Teixidor estem de reformes, neteja i rentada de cara.

De moment, hem començat per acabar la tanca que feia temps que estava a mitges. En Jordi "el manetes" (com li diu en Patllari) està fent molt bona feina. Hi té traça a posar pedra... Ha acabat la tanca de pedra, els pilars que van al costat de la porteta d'entrada, i, ara, fan una marquesina d'entrada que, vist els plànols que ha fet l'altre Jordi, té molt bona pinta.

Semblarà una casa de senyors!

Bé, aniré informant de l'evolució de l'obra.

Pruna

2008-04-15T20:42:00.006+02:00

Pruna o Bruna o, fins i tot, Puna...

Ella, que tot el dia se'l passava amunt i avall, tot darrere en Barretina. Ara dalt del tractor, ara tot darrere, ara caçant rates (i grosses que les caçava!)... no parava mai!

Devia fer uns deu anys que va arribar a casa (bé, hi ha qui diu deu anys i hi ha qui en diu nou...) Tant petita, ella. S'havia convertit en la secretària oficial d'en Barretina: ell anava a buscar pinso, la Pruna, també. Ell anava a condaïr el bestiar, ella l'ajudava. Ell anava al mercat, i ella també... no s'ho perdia mai!

Amb els gats, era un fart de riure. Segons quins, els empaitava com si els hagués de matar. D'altres (en Mè, en Miu...) van ser el gran amor de la seva vida. Algun, gairebé li fa saltar l'ull. Però, en el fons, se'ls estimava, hi jugava.

Amb les rates, era letal. No n'hi havia cap que se'n salvés, ja fos petita o grossa. Havia entrenat el Bruc perquè l'ajudés a caçar rates. Un per un costat, l'altra per l'altre costat i nyac! ja la tenien! Era tota una professional.

En podria explicar tantes coses d'ella...

Avui, a can Teixidor, estem de dol.
Un malaurat accident s'ha endut la nostra petita Pruna al cel de les oques.

L'hem deixat descansant a sota d'un pruner.

Càsum els quads!

2008-03-07T22:38:00.006+01:00

És ben bé que hi ha gent que no respecta res de res!
Dies enrere, per les vigílies del sant Antoni, uns cràpules es passegen pel bell mig del camp acabat de sembrar.

Aquesta setmana passada, just devia fer un parell de dies que en Barretina havia acabat de sembrar un altre dels seus camps, el de l'olivet, va un coi de sapastre amb un quad i s'hi passeja amunt i avall com si busqués un conill.

Aquest matí, per acabar-ho d'adobar, en barretina acabava de repassar el que el salvatge del quad havia espatllat, i pam! es troba un cotxe palplantat al bell mig del camp! Dues mosses, que no hi deuen guipar gaire bé, han anat a aparcar-hi al mig.

Que no hi ha dret, home! Això no pot ser! Resulta que en Barretina es passa temps i hores treballant les seves terres, que, d'acord que ho fa perquè li agrada, i d'acord que ho fa per aprofitar el temps que té de jubilat, però és que això li treu valor a la seva feina? És que no té cap valor un camp sembrat?

Després de descobrir les roderes del quad, va preguntar als veïns i va resultar que el noi s'havia passejat pels camps de tot el veïnat de Mas Usall, o sigui, que va fent amics...

Espero que l'enxampin ben aviat a aquest paio. Que li retirin el carnet i, si pot ser, aquest trasto malèfic que només serveix per espatllar camins i sembrats, i espantar criatures.

Han nascut pollets!

2008-02-29T22:07:00.002+01:00

I els ha anat de ben poc de néixer en dia 29 de febrer...

Ahir, de cop i volta, van aparèixer dues niuades de pollets. És el que passa, en una finca tant gran i amb tantes gallines soltes... de tant en tant, apareixen racons on una gallina o una ànega que s'han posat lloques, han fet una arraconada d'ous i els han covat, i així va, sense ni saber-ho, neixen una bona colla de polls (ànecs o pollets).

I al darrere de tot això, a can Teixidor hem hagut de comprar un congelador perquè no donàvem abast a matar i menjar ànecs i pollastres.

Bé, val a dir que, si tot continua així i si mai torna la guerra, a can Teixidor no passarem gana!

Els de la foto són una colla d'ànecs que van néixer fa uns mesos, un cas semblant com els pollets d'ahir.

Ànecs solidaris...

2008-02-22T17:25:00.003+01:00

Aquest diumenge, el col·lectiu la falç organitza una jornada solidària amb els encausats per la crema de fotografies del rei dels espanyols.

Entre tots els actes de la jornada, s’hi farà un sorteig solidari a fi de recaptar fons per a la campanya. Doncs bé, a Can Teixidor, hem cedit dos ànecs d’aquests tant refets que hi ha a casa perquè siguin part del premi.

Molta sort!

Arròs a la cassola

2008-02-14T21:15:00.000+01:00

No és paella, no! A casa, arròs a la cassola, que és molt diferent!

A mi, personalment, m'agrada caldós, o sigui, acabat de fer i amb una mica de suc.

També hi ha qui li agrada més sec, al cap d'una estoneta de ser fet... Sigui com sigui, l'arròs a la cassola de la Carme és d'alló més bo.

A en Barretina, em consta que li agrada passat per la paella l'endemà, que quedi un xic torradet. A mi, abans no m'agradava així, però ara ja m'agrada més.

La següent recepta és per a unes 10 persones. A can Teixidor del terme som colla i la Carme està acostumada a cuinar per a molta gent. Igualment, si en voleu fer per més gent, només cal repartir les quantitats proporcionalment.

Ingredients:

2 ó 3 tires de costelló
10 ó 12 salsitxes
1/2 conill tallat petit
3 cebes (més aviat grans)
2 ó 3 cullerades de salsa de tomata
1/2 Kg de rodanxes de calamar
1/4 Kg de musclos
2 llagostins per persona
1 paquet d'arròs
1 raig de vi

Sofregir la ceba fins que quedi ben fosca, al final, afegir-hi la tomata.

Passar els llagostins (xip, xap) i reservar-los.

Rossejar la carn a la cassola i afegir-hi els calamars. Al final, afegir-hi el sofregit i un raig de vi negre.

Quan estigui tot rosset, anar afegint l'arròs i aigua (2 parts d'aigua per una d'arròs, aproximadament)

Afegir-hi els llagostins.

Finalment, a l'últim moment, tirar-hi els musclos (prèviament oberts).

És altament recomanable menjar-lo just acabat de fer, és molt més bo!

No us explicaré els petits secrets que fan que aquest sigui un arròs únic. Bàsicament, perquè no els conec, però el que sí que sé, és que la Carme el fa amb molta paciència i el seu ingredient bàsic és l'amor que hi posa al moment de fer-lo.

Les receptes de la Carme

2008-02-14T20:50:00.002+01:00

A proposta del Tiu, encetarem una nova secció: les millors receptes de la Carme.

Aquesta secció està oberta a tots i totes. Podeu fer-hi les vostres aportacions, encara que no cal que siguin totes de la Carme, poden ser les vostres pròpies receptes.

Salut i bona cuina!

Matar la truja...!

2008-01-27T12:46:00.001+01:00

A Can Teixidor fa cosa d'uns quatre anys que hem recuperat la tradició de matar el porc o la truja, en aquest cas. I perquè una truja? Doncs perquè diu que és més bona, a més, no hi ha perill que "senti", o que "porquegi", si no és capat o no s'ha capat bé. I és veritat, jo també penso que és més bona.

Però, és clar, algun inconvenient hi hauria d'haver! Si la truja va "alta", no es pot matar. Es veu que no va bé, que quan la truja "va", la carn no surt bona, o es fa malbé o alguna cosa per l'estil.

O sigui, que a can Teixidor, no hem pogut matar la truja aquest cap de setmana perquè va "alta". Bé, ens haurem d'esperar a veure què fa la setmana que ve, no fos cas que torni a "anar"...

Ens trepitxen el sembrat!!!

2008-01-16T18:57:00.001+01:00

Avui, en Barretina està molt enfadat, resulta que s'ha celebrat el Sant Antoni al poble veí de Serinyà, doncs es veu que hi ha gent de Banyoles que hi ha anat amb els seus cavalls per seguir la tradició de beneïr-los i animar una mica més la festa, amb aquestes que alguns poca-soltes, perquè no se'ls pot anomenar de cap altra manera, en el camí, d'anada primer i de tornada després, no se'ls ha acudit res més que retallar camí, per no fer tanta marrada, pel mig d'un dels camps que aquesta setmana va acabar de sembrar.

Com podeu comprendre n'hi ha per emprenyar-se de debò, no és la meva intenció criminalitzar a les persones que els agrada passejar amb cavall, a mi també m'agrada, però alguns d'aquests individus es creuen que poden passar pel cim dels camps com si tot fossin camins, sense respectar res ni ningú. En aquest cas tenen un camí, fent una volta d'uns cinc minuts a peu, però no, els senyors havien de passar pel sembrat!!! Quins collons!!!

Ara en Barretina diu, i amb raó, que pel Sant Antoni de Banyoles, si no surten aquest cràpules i com a mínim demanen disculpes, a Can Teixidor no es repartiran bunyols ni coca, ni vi, ni aigua, ni res que aquí no hi ha res a celebrar, què s'han cregut, encara seríem cornuts i a pagar el beure!

Quina Mona!

2008-01-15T21:47:00.001+01:00

Devia tenir un mes i mig o dos mesos escassos quan va arribar a casa.

Es veu que un ésser salvatge i totalment menyspreable l'havia llençada, potser sense ni molestar-se a baixar del cotxe, al mig d'una bardissa que hi ha al costat del magatzem de casa.

Un diumenge al vespre, a mitjans de juliol, mentre estava condaïnt el bestiar, en Josep ("Barretina") va sentir un grinyol feble al mig d'una bardissa. Sense pensar-ho dues vegades, s'hi va ficar, i va quedar ben esgarrinxat (per variar!) i d'allà en va treure una petita boleta de pèl que, tot i ser a ple estiu, tenia fred, gana i mal en una pota.

De seguida em van trucar... "vine que tenim un regal per tu..." I jo, que de seguida em vaig ensumar alguna cosa, encara no havia penjat el telèfon, que ja era al cotxe camí a Can Teixidor del Terme refugi dels animals desemparats...

"Pobreta! i, ara, què?!..."

Res, que la primera nit la va passar a Mas Usall. El pobre Nâzgul no sabia què fer ni com posar-s'hi: Què devia ser aquella coseta peluda que es pixava a tots els racons, li mossegava la pota i la cua (bé el cuot!) i que menjava al seu plat?? Quina nit que vam passar tots plegats!

L'endemà, la vaig dur al veterinari i la vam fitxar, i és clar, l'havíem de batejar!
Raça: no gaire clara, potser entre mastí i gos d'atura.
Color: tot estrany, marró, una mica tigrat.
Pèl: llarg i ondulat, també estrany.

MONA, així li diré, és com una mona peluda!

Ara ja ha crescut una mica, i s'ha fet molt bonica i és molt obedient. Hi havia qui deia que era lletja, jo sempre l'he trobat maca, però ara ho és més.

Aquesta és la Mona.

ENLLOC COM A CASA...

2008-01-09T17:04:00.000+01:00

Els coloms no es deixen enxampar. Mira que són empipadors! Es mengen el pinso dels ànecs i de les oques i de les gallines i dels gossos... són pitjors que rates!

En canvi els ànecs...

De tant en tant, una ànega collverd que ve a criar al rec de can Teixidor, perd els seus petits. Se li escampen i la meitat li marxen rec avall, la corrent se’ls emporta fins ves a saber on, i ella prou que hi va tot darrere per salvar-los, però sempre n’hi ha que queden encantats i, si no els agaféssim, serien aliment de les garses o de les rates grosses i lletges que corren pels recs de Banyoles.

Avui en Barretina volia deixar-ne marxar un parell de ben macos cap al rec, deixar-los lliures. Encara no havia passat una hora... els dos ànecs eren a la porta del galliner que volien entrar! Qualsevol se’n va a plantar cara a les ratotes i als incívics que llencen merda als recs, podent campar per can Teixidor lliurement i on no hi falta mai menjar i un bon jaç per dormir-hi, a recés de les glaçades i altres bèsties.

És ben bé que enlloc s’hi està com a casa!

Va de barretines

2008-01-06T13:14:00.001+01:00

Si la família continua fent propaganda de les barretines, m'hauré de plantejar de posar una petita "seu barretinaire" o sucursal de la fàbrica que les fa.

Ja n'he subministrat forces, i la veritat és que no em fa res contribuir a difondre l'ús i costum d'aquesta peça d'abric tant nostra i tant representativa del nostre país, però pot ser hauríem de tenir una llibreta de comandes i comprar-les de tres en tres o (tan de bo) de deu en deu.

A la botiga que me les venen es pensen que estem sonats, la gent només les compra per fer pessebres vivents o pastorets, i els he de dir que són encàrrecs, que els homes de la família en fan servir i ara ja s'encomana als amics i coneguts.

Ahir mateix em va trucar en Bernat (treballa al despatx d'en Camps) per saber a on les compro, que en necessitava una. Al cotxe n'hi tinc una de petita, per encàrrec d'en Ferri, i també la que he de regalar a en Ferriol petit, perquè la pugui estrenar aviat.

Tot sigui dit, que en general la gent aplaudeix el fet que es torni a fer ús de la barretina, però ho troben una mica estrafolari. Si els dius que és per anar a muntanya i que va molt bé perquè abriga, ja no ho troben tan estrany.

Abans, les barretines es feien de llana. Les últimes les vaig trobar a la cooperativa de la Vall d'en Bas, ficades dins d'una capsa de cartó tacada i empolsada. Les tenien d'oferta, segurament eren les últimes que es van fer en algun taller de la Garrotxa i que possiblement va tancar perquè les peces que fabricaven ja no tenien sortida. Més ni haguessin hagut!, les hauria comprat totes.

Ara les fan amb teixits més moderns, que abriguen, es poden rentar i no piquen. Pel que sé, a Olot les fabrica una empresa que exporta a nivell mundial i que fins hi tot fabrica mitjons per a reconegudes marques de roba d'esport.

Doncs a veure si entre tots, aconseguim que també exportin la barretina, o com a mínim n'arribin a moltes més botigues de totes les comarques del Països Catalans.

Assumpta
Distribuïdora oficial de barretines, al Pla de l'Estany

EL CAMP DE LES PERDIUS

2008-01-04T17:57:00.001+01:00

Peti qui peti, plogui o no, en Barretina va acabar de sembrar tot el camp de les perdius. Ahir, sota els aproximadament 40 litres d’aigua que van caure, ell, marrà, ho va acabar. Ara no sé exactament quants ànecs corren per la casa (un dia d’aquests faré inventari), però quan va arribar, entrant a fosc, en barretina era com un més (d’ànec, vull dir). Va arribar ben xop!

En definitiva, ara ja pot ploure que el camp de les perdius ja és del tot sembrat.

COMENÇA LA SEMBRA...

2008-01-02T19:22:00.001+01:00

Avui, en Barretina, ha començat a sembrar. Sembla estrany, però tants de dies esperant que plogui, i ara diu que li aniria bé que no plogui fins que ho tingui tot sembrat!

A pagès, ja se sap... mai plou al gust de tothom.

Tot just ha pogut sembrar un camp. De civada.

Any nou, bloc nou

2007-12-28T20:33:00.000+01:00

Aviat estrenarem un nou any i he decidit que faré un bloc sobre la vida a Can Teixidor del Terme.

Poc a poc, anireu coneixent-ne els seus habitants (no tots humans) a base d'anècdotes i vivències.

Ara per ara, però, us deixaré amb la incògnita, almenys fins que comenci oficialment l'any 2008.

BONA FESTA DE CAP D'ANY!