Pruna

Pruna o Bruna o, fins i tot, Puna...

Ella, que tot el dia se'l passava amunt i avall, tot darrere en Barretina. Ara dalt del tractor, ara tot darrere, ara caçant rates (i grosses que les caçava!)... no parava mai!

Devia fer uns deu anys que va arribar a casa (bé, hi ha qui diu deu anys i hi ha qui en diu nou...) Tant petita, ella. S'havia convertit en la secretària oficial d'en Barretina: ell anava a buscar pinso, la Pruna, també. Ell anava a condaïr el bestiar, ella l'ajudava. Ell anava al mercat, i ella també... no s'ho perdia mai!

Amb els gats, era un fart de riure. Segons quins, els empaitava com si els hagués de matar. D'altres (en Mè, en Miu...) van ser el gran amor de la seva vida. Algun, gairebé li fa saltar l'ull. Però, en el fons, se'ls estimava, hi jugava.

Amb les rates, era letal. No n'hi havia cap que se'n salvés, ja fos petita o grossa. Havia entrenat el Bruc perquè l'ajudés a caçar rates. Un per un costat, l'altra per l'altre costat i nyac! ja la tenien! Era tota una professional.

En podria explicar tantes coses d'ella...

Avui, a can Teixidor, estem de dol.
Un malaurat accident s'ha endut la nostra petita Pruna al cel de les oques.

L'hem deixat descansant a sota d'un pruner.